Literatura
Els que no guanyen el Nobel
Recordo la il·lusió que em va fer quan Alice Munro, a qui havia llegit a fons, el va guanyar el 2013: em venien ganes d’anar a Canaletes i cridar la notícia als quatre vents
Els lectors que des de fa anys segueixen el Nobel de literatura saben que l’efecte sorpresa ha augmentat molt a l’última dècada. El ressò immediat a les xarxes socials, afegit al caràcter de competició entre candidats que després són vistos com a eterns perdedors –pobre Murakami–, ha provocat que el premi aixequi passions. Entre els editors, la sensació de participar en una loteria deu ser inevitable. Si el nou Nobel és al teu catàleg, t’ha tocat la Grossa: a més de premiar el teu bon ull com a editor, et garanteix (en teoria) un augment de vendes.
Entre els lectors, el Nobel es viu com una confirmació del bon criteri personal, però també com un joc on els gustos –a favor i en contra– t’acaben convertint en el defensor d’un model literari, a vegades amb el mateix entusiasme cec d’un aficionat al futbol. Recordo la il·lusió que em va fer quan Alice Munro, a qui havia llegit a fons, va guanyar-lo el 2013: m’agafaven ganes d’anar a Canaletes i cridar la notícia als quatre vents. O l’any passat: el premi a Annie Ernaux va causar una onada de fervor literari en el feminisme militant, que veien en el reconeixement un signe dels temps canviants.
Aquest any el resultat semblava més obert que mai perquè han mort alguns autors que sovint sortien a les travesses: Dubravka Ugresic, Martin Amis, Charles Simic, Milan Kundera o Cormac McCarthy. D’altra banda, a vegades l’Acadèmia Sueca tria noms menys evidents en l’ampli món de l’edició, o aposta per autors centrals de la literatura escandinava. Sol coincidir, aleshores, que les traduccions arreu del món es deuen a editors independents, que veuen com es premia també la seva obstinació, el seu bon ull. És el cas, aquest any, del noruec Jon Fosse. Sense cap llibre traduït al català, en castellà es pot llegir part de la seva obra a l’editorial DeConatus, que amb gran dedicació ha anat publicant diversos volums de la prosa de Fosse. Per mi el Nobel també els premia a ells, i a un catàleg de risc, amb autors per descobrir –com Joshua Cohen, Percival Everett o Kim de l’Horizon– que possiblement no guanyaran mai el Nobel.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
