Plaga a París Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
París, la ciutat del glamur, l’amor i la baguet, està infestada de xinxes. Una invasió que s’acarnissa amb el cos dels veïns i dessagna el seu orgull. Escoles tancades, hospitals en peu de guerra, cines, teatres, mitjans de transport... Sota l’entapissat de les butaques, a les escletxes del sofà, a les costures del matalàs o fins i tot a les esquerdes de les parets s’amaguen aquestes bèsties xuclasang esperant que arribi la foscor. La seva hora preferida per satisfer la gana és poc abans de l’alba. Emergeixen del seu amagatall i guiades per la calor que desprenen els cossos i el diòxid de carboni exhalat de la respiració ataquen les seves víctimes. Amb les mandíbules en forma d’agulla penetren la pell fins a trobar un capil·lar. Triguen entre 5 i 10 minuts a omplir-se de sang. La picada és indolora. Només al cap d’unes hores comença la coïssor. ¡Ah!, una dada més: la seva taxa de reproducció és alarmantment ràpida.
«Aquests petits insectes estan sembrant la desesperació al nostre país», va dir una diputada a l’Assemblea Nacional agitant un potet amb xinxes mortes. I una mica de raó té. Hi ha veïns que ja no volen anar al cine. D’altres eviten el transport públic. Molts estan pagant factures abusives perquè desinfectin casa seva. Les xinxes són reals, tot i que la psicosi col·lectiva les converteix en omnipresents.
Propagada per les xarxes socials, reforçada pels mitjans de comunicació, utilitzada per l’oposició i replicada pel govern, la plaga s’ha convertit en un drama nacional. Una mena de qüestió d’estat que està provocant una mobilització exagerada no exempta de demagògia. Els experts assenyalen com a culpables els viatgers que salten de país en país i l’escalfament global. Un infortuni més a la llarga llista de desgràcies produïdes pel canvi climàtic: augment de temperatura, sequera, desforestació, escassetat d’aliments, fam i, sí, també plagues.
Notícies relacionadesTot i que comprensible, no deixa de resultar paradoxal l’espant que causen unes bestioles inofensives per a la salut (tot i que fastigoses) i la indiferència davant els estralls del canvi climàtic. Un «futur distòpic que ja és aquí», va anunciar l’ONU fa poques setmanes. «Una malaltia silenciosa que afecta tot el món», ha afirmat el papa Francesc aquesta setmana. Els desplaçats per la crisi climàtica es compten per milions.
Tant de bo aquestes picades innòcues tinguessin el poder de fer-nos sentir la realitat a què ens enfrontem. Morir com xinxes és alguna cosa més que una metàfora.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
