L’elasticitat del diccionari

2

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

02 de d’octubre del 2023. 18:15

0 Comentaris

Europa Press

Amnistia i referèndum arribaran, si arriben, a través de la depuració del llenguatge, de dir les coses amb noms diversos i canviants. Arribaran, més enllà del compromís polític, a través de l’elasticitat del diccionari. Tot penja d’un fil i cada detall es magnifica, com ara el fet que Puigdemont, en la commemoració anual de l’1-O, no parlés ni de referèndum ni d’amnistia, com si no fossin, aquests dos conceptes, les claus del futur immediat. Va dir que aquell 1 d’octubre del 2017 era «referència política inexcusable» i que calia combatre «els riscos de reescriure’n el significat». En la primera asseveració, té raó. En l’entorn independentista (i també en l’àmbit espanyolista), la data serà, per una raó o per una altra i durant força anys, una fita que anirem trobant al llarg del camí com a recordatori d’una aventura, d’un somni, d’un delicte, d’una violenta repressió o d’un lapsus de temps en el qual l’Estat va trontollar. En la segona premissa, la principal, és quan Puigdemont s’erra, justament perquè de la primera (la «referència inexcusable») se’n desprenen significats diferents. «Reescriure el significat», doncs, no és un risc, sinó que és una conseqüència d’aquell 1 d’octubre que té sentits i valors diversos: una revolta fracassada o un intolerable atac a la convivència entre espanyols o una expressió autèntica de democràcia que esdevé símbol, un punt de partida per a hipotètiques lleis de claredat que permetin una votació en regla, o un tòtem sagrat, impertorbable, que un dia renaixerà de les cendres.

Sisè aniversari

Puigdemont carrega contra ERC i exigeix no «malvendre» l’1-O «buscant sortides personals»

Vivim entre ambivalències que són les que, ara per ara, permeten la supervivència de les possibilitats obertes, tant d’un nou govern progressista com de la definitiva (?) solució del problema català. Vivim també una època estranya, amb plantejaments inaudits, com ara el d’Óscar Puente, l’ara famós estilet socialista contra Feijóo. Qui el 2018 qualificava l’independentisme de secta i equiparava Puigdemont amb Charles Manson, ara parla de l’amnistia a partir de la imatge de dues parts que es posen d’acord per mirar endavant i entendre’s. ¡Dues parts! Encara no ha nascut i alguns (al Senat, als carrers) ja la volen morta. Potser l’haurem de batejar d’una altra manera. I, pel que fa al referèndum, el mateix Puente, recorrent als Germans Marx, ja ha avançat com n’haurem de dir: «Una consulta per valorar un marc de consulta». O, com ha dit el Parlament, «un compromís de treball per fer efectives les condicions per a la celebració del referèndum». Les giragonses, els camps semàntics, els meandres i les sinuositats de la llengua tenen el terreny abonat.