Borja desubicat

En aquell temps es van ajuntar noms com Antonio Basagoiti, Arantza Quiroga, Iñaki Oyarzábal, Javier Maroto, el mateix Borja Sémper... Gent jove que projectava una imatge de resistència i conviccions. Amb el temps vam descobrir que Borja Sémper tenia, a més, una vena poètica gens ensucrada, de la qual brotaven versos d’amor que es podrien aplicar perfectament a les querelles internes dels partits: «‘No supimos bien/ ni cómo querernos/ ni cómo dejarnos, / y ahora no sabemos cómo olvidarnos. / Somos una sucesión implacable/ de incompetencia/ y ensañamiento’».

Sempre m’ha semblat un tio afable i respectuós, una rara avis en temps de sectarisme extrem. Per això em sap greu –i em resulta incomprensible– el seu ja famós «fer el canelo», aplicat a l’ús del català, l’eusquera o el gallec al Parlament espanyol. No sé si va calibrar la càrrega de menyspreu i d’ignorància que té aquesta expressió; i a sobre l’endemà va i emprenya els del seu propi partit –dels ultres de Vox ja ni en parlem– deixant anar al Congrés un parell de frases en eusquera, la mateixa llengua que els seus fills parlen a casa.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

És possible que el núvol tòxic que sobrevola permanentment el Madrid de les Corts li hagi contaminat el cervell. Perquè tampoc vaig entendre com no es va rebel·lar amb més vigor contra la infame gracieta del «que et voti Txapote»; i la seva posada de llarg de ‘verano azul’ en la campanya electoral amb els pantalons arremangats en una platja ‘fake’ em va generar més vergonya aliena que disgust.

En fi, alguns amics estan convençuts que tot això ha desmuntat la impostura de la seva suposada moderació, però jo prefereixo continuar pensant que és un pop dins un garatge. Borja desubicat. No el penso esborrar de la llista de polítics –persones– que crec que valen la pena. El temps dirà si he fet el paperina.