Tant és l’un com l’altre
"No presten atenció, no s’esforcen, arriben a l’hora que els rota, ja no escriuen mai, no llegeixen, la puta tauleta, el mòbil... És veritat que sempre hi ha un grupet que funciona millor, però estic farta". Aquesta reflexió podria ser d’alguna mestra de secundària, perquè és veritat que l’ecosistema educatiu de l’adolescència ha canviat a un model on l’autoritat –i la credibilitat– de l’ensenyant ha caigut en picat; per cert, amb una aportació al descrèdit gens menyspreable per part de bastantes famílies. Però no, aquesta confessió me la va fer l’altre dia una professora d’universitat, amb més de 20 anys d’experiència, a qui han encarregat noves tasques que li suposaran el seu allunyament de les aules. Jo la vaig felicitar pel nomenament, tot i que vaig tenyir l’enhorabona amb un conat de lament per perdre el contacte directe amb els alumnes; però ella mateixa es va encarregar de treure’m de l’error: "¡Estic encantada! Fa temps que ja no ho aguantava".
No sé si som conscients del fracàs que trasllada aquest corrent de frustració entre els que preparen els ciutadans del futur; i dic corrent perquè aquest no és, ni de bon tros, un cas aïllat. La recent protesta d’ensenyants a Catalunya, fins al monyo de càrrega de treball i falta de recursos, ho confirma. I a mi em sembla tan atroç com perillós. Només em consola conèixer històries que naveguen en direcció contrària, gairebé sempre a cavall de la il·lusió.
Per exemple, la de Guillermo Duque, @Guilleproff a les xarxes socials, que ha elevat a fenomen viral la seva idea d’ensenyar matemàtiques, llengua o història guitarra en mà i component cançons amb els seus alumnes. La llista d’èxits inclou un Antonio, antónimos, passant per Pares, impares o Mayúsculas... fins a arribar al meu preferit: un reggaeton sobre els Reis Catòlics, amb el "tant és l’un com l’altre" en funcions de tornada. Guillermo té 37 anys, els seus alumnes entre 7 i 8. I m’agradaria creure que les seves passions per ensenyar i aprendre es mantindran amb el temps. Però no sé si l’encanteri d’una guitarra serà suficient.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
