La dignitat com a vacuna

1
Es llegeix en minuts
La dignitat com a vacuna

José Luis Roca / EPC

Ja sé que el cervell no està dissenyat per a la felicitat, sinó per a la supervivència. Però no crec que això serveixi de coartada per justificar els que s’entossudeixen a amargar-nos la vida. D’una banda, tenim les modernes plagues d’Egipte que sabotegen la vida quotidiana de milers de persones; poden ser les llistes d’espera a la sanitat, la merda que s’escampa per internet o, sens dubte, el nefast funcionament de Rodalies que, per cert, donat el temps que fa que dura, hauria de servir de mordassa a tants exegetes dels suposats privilegis catalans. I, d’altra banda, la política continua acumulant moments en què la dosi de verí ja resulta insuportable; per exemple, la compareixença de Feijóo en la comissió parlamentària de la dana, un d’aquells dies per pintar de vermell al calendari de l’embafament. S’ha de tenir molta sang freda o molt mala baba per, després d’un any sostenint l’impresentable de Mazón, escampar merda en totes direccions i aprofitant, a més, la tragèdia d’Adamuz. Descarrilament contra riuades. Espanya no és país per a autocrítics; ni per a subtileses.

Per sort, no tot resulta tan depriment i aquests dies ens ha regalat una enorme lliçó de dignitat algú que ja no està entre nosaltres. El periodista Carlos Hernández, compromès des de feia anys a donar veu a víctimes del franquisme i el nazisme, va escriure una carta per ser publicada després de la seva mort, dirigida als lectors d’ElDiario.es. "Aquestes víctimes –deia– no van deixar de repetir que el feixisme no havia mort, que continuava amagat esperant el moment per ressorgir". El seu missatge pòstum, ple de crides a defensar la democràcia i de paraules d’amor a l’ofici de periodista, va ser publicat fins i tot a les pàgines de The Guardian. "He sigut una persona molt afortunada –concloïa– i el no-res que tinc al davant és el que, paradoxalment, dona sentit a la nostra existència". No es pot sentir més orgull per un company, que va donar tot el sentit a aquesta frase: "Per ser bon periodista és imprescindible ser una bona persona".