Guardons a Catalunya Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Lluitant per evitar la medalla
Repartir medalles és la millor manera de crear nacionalistes, molt més que prometre republiquetes que no arriben
Fa uns dies, la Generalitat va repartir les Medalles d’Or d’aquest any, que no recordo a qui li van tocar, és igual, ben merescudes devien ser. L’important del fet no són els afortunats, sinó que jo ni tan sols sabia que existia aquest guardó, un més a la llista, així que em vaig entretenir a buscar per internet quants se’n lliuren cada any a Catalunya. En acabar la cerca, la sorpresa va ser que jo no n’hagi rebut mai cap, sembla impossible. Entre la Medalla d’Or de la Generalitat, la Medalla d’Honor del Parlament, la medalla al mèrit sanitari, la Creu de Sant Jordi, els guardons Francesc Macià al treball, els Narcís Monturiol a la recerca, i tots els que no vaig saber trobar, cada cop es fa més difícil esquivar reconeixements institucionals a Catalunya. De moment, he aconseguit sense gaires dificultats que no me’n donin cap, el problema vindrà quan n’hi hagi tants com catalans, per a la qual cosa no falta gaire temps. Seran moments difícils, no em resultarà senzill continuar verge de medalles i guardons. Potser fins i tot arribarà a haver-hi més medalles que catalans, ja que hi haurà qui n’acumuli unes quantes; això de fer calaix pel que pugui passar el dia de demà és molt català.
Entretots
Repartir medalles és la millor manera de crear nacionalistes, molt més que prometre republiquetes que no arriben. Repartir càrrecs no és tampoc un mal sistema, però queda encara lluny el dia que hi pugui haver un càrrec per a cada català, tot i que s’han de reconèixer els esforços que dedica el governet a fer real aquesta possibilitat.
Notícies relacionades–Com podria jo no estimar Catalunya, si m’ha atorgat aquesta medalla tan maca, miri, miri –clamen uns catalans a d’altres, emocionats.
A còpia de lliurar medalles, es crea un sentiment de pertinença. El sistema és molt més eficaç que fundar un consell per la republiqueta, que no només no regala res que un pugui penjar-se a la solapa, sinó que demana aportacions. No és que els premis i reconeixements que regala la Generalitat tinguin gaire utilitat, però, si més no, surten de franc i quan venen visites fan de bon veure, a dins del seu marc, a la saleta. Per fortuna per a les finances catalanes, les medalles no impliquen aportació econòmica; això seria una ruïna. Són només detallets simbòlics que, com a molt, suposen una necrològica de franc el dia de la mort, quan un ja no té temps de protestar. Ni tampoc gaires ganes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
