Desperfectes Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L'imperi hipersònic
Els Estats Units i la Xina competeixen de forma brutal en innovació tecnològica perquè la tecnologia definirà el futur geopolític
Un míssil hipersònic va 20 vegades més ràpid que la velocitat del so. Dissenyat per transportar bombes i caps nuclears, en tenen la Xina i Rússia però no uns Estats Units que tenia una supremacia tecnològica aparentment consolidada. Si ara la guerra d’Ucraïna altera l’ordre mundial posguerra freda, els poders de l’imperi xinès es multipliquen. La Xina influeix en la trama dels països BRICS, inverteix en els cinc continents. Definitivament, és el segle d’Àsia?
Josep Piqué deia a ‘El món que ens ve’ que encara que sigui irreversible el canvi del pivot estratègic cap a Àsia el pes occidental continuarà sent determinant: no hi haurà substitució sinó síntesi i el pes econòmic de les noves potències seria compensat per un esquema de valors no aliè a Occident. El torneig no ha fet més que començar. Ja circulen flotes de drons pilotats estrictament per intel·ligència artificial, com a metàfora inquietant d’un nou desordre mundial.
El Singapur tan puixant diu que Occident refusa adaptar-se a la nova era històrica. Segons Kishore Mahbubani, s’acaba el cicle de domini occidental: el 2001 l’esdeveniment amb més conseqüències històriques no va ser l’11 de Setembre sinó l’ingrés de la Xina en l’Organització Mundial del Comerç. És una notable diferència de percepcions entre Occident i la resta del món encara que també es pot pecar d’optimisme asiàtic malgrat Confuci, de la mateixa manera que l’economia xinesa ara té daltabaixos.
Els Estats Units i la Xina competeixen de forma brutal en innovació tecnològica perquè la tecnologia definirà el futur geopolític. És a dir, que la vella geografia entra en concubinat amb la intel·ligència artificial. Excepte Holanda, la Unió Europea ha trigat a fer grans inversions en la indústria de microprocessadors. Ara intenta no anar endarrerida en intel·ligència artificial. Necessita més pes geopolític, liderar o influenciar més. És partidària del que s’anomena la ‘norma sense força’ però l’experiència històrica demostra que exercir el poder normatiu a vegades requereix el suport de la força. Costa de creure que la Unió Europea hagi aconseguit per fi un món postràgic. Aconseguirà la Unió Europea ser una potència normativa i alhora una voluntat geopolítica? Faria falta una Europa més maquiavèl·lica en la seva projecció global, eurorrealista, menys abstreta en els seus dilemes i més intencionada en defensa dels seus interessos, disposada a rivalitzar i competir. L’any passat el ‘Compàs estratègic de la UE per a seguretat i defensa” descrivia un panorama més aviat hobbesià, de to ombrívol. Molt havia canviat des del 2003, quan l’anàlisi estratègica de la UE es pronunciava amb un eurooptimisme daurat. La guerra d’Ucraïna ha obligat el príncep mig nu a posar-se la cuirassa.
Amb una velocitat inaudita els míssils hipersònics, capaços de desplaçar-se gairebé ran de terra i molt difícils de detectar, tindrien –segons el ‘Wall Street Journal’– la potència suficient per alterar l’equilibri estratègic que per molt temps ha sustentat la política de defensa de Washington. En menys d’una hora, un míssil hipersònic pot atacar qualsevol punt del planeta.
Són de fa dies les cimeres dels països BRICS, tot just de poc després del G-20. Les cimeres del món global ja són com un balneari amb ‘xerpes’ que s’afanyen sovint amb l’únic objectiu de redactar el comunicat final que edulcori les rivalitats entre territoris. Tal vegada, haurem de tornar a parlar del món lliure per contrast amb una amalgama espinosa d’autoritarismes, teocràcies i estats fallits. Serà un món lliure poc sòlid si Trump torna a la Casa Blanca mentre la Xina esmola els seus míssils hipersònics.
