Crimea ja està en el punt de mira

En el pla discursiu allà hi ha les recents paraules de Josep Borrell, assenyalant que la ‘victòria’ d’Ucraïna és actualment la màxima prioritat de la política exterior de la Unió Europea; una cosa que només s’atrevien a plantejar alguns dels veïns de Rússia, que fa temps que pressionen perquè els Vint-i-set assumeixin el que fins ara només alguns ministres d’Exteriors comunitaris deien en privat. Tot i que sembli una bajanada, parlar de victòria de Kíiv significa parlar de derrota de Moscou. I si això es tradueix en fets sobre el terreny, té una implicació que suposa portar la guerra a una altra dimensió, ja que, d’una banda, equivaldria a abandonar la idea que finalment Ucraïna acabaria per entendre que hauria de renunciar a part del seu territori, i, de l’altra, que el fre autoimposat pels aliats de Kíiv per no subministrar-li armes gaire avançades pel temor de precipitar una escalada russa fins al nivell nuclear, hauria desaparegut.

Mentre aquesta impressió va prenent cos, Kíiv no deixa dubtes que està disposat a fer tot el que estigui a la seva mà per aconseguir l’esmentada victòria. I el millor exemple d’això, en paral·lel al seu esforç per continuar perforant les línies defensives russes tant a l’est com al sud del país, és que ja ha posat a la seva diana Crimea. Així es dedueix, més enllà dels puntuals cops d’unitats d’operacions especials, dels dos atacs més recents, amb una combinació de drons i míssils, que han aconseguit deixar fora de combat un submarí de la classe Kilo i a un vaixell d’assalt amfibi, atracats a Sebastòpol, i a un sofisticat sistema antiaeri S-400, desplegat a Ievpatòria.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La significació i la importància d’aquests atacs és múltiple. D’una banda, mostra les deficiències defensives de la que se suposa que és una de les bases navals més protegides del món, cosa que obligarà ara a un redesplegament rus cap a ports més llunyans, amb la consegüent pèrdua de control i de capacitat de suport logístic a les tropes desplegades a la península. De l’altra, la utilització de míssils creuer R-360 Neptú, de fabricació ucraïnesa a partir d’un model soviètic, indica que Kíiv manté una capacitat industrial renovada, malgrat el càstig sistemàtic que exerceix Moscou sobre tota mena d’infraestructures crítiques ubicades a terra ucraïnès.

A això últim cal afegir que els esmentats atacs també han comptat amb un precís suport d’intel·ligència proporcionat per serveis occidentals, així com amb míssils britànics Storm Shadow, una mostra més que els aliats d’Ucraïna es preocupen cada vegada menys d’amagar la seva implicació en la guerra i van deixant mans lliures a Kíiv per fer servir aquests mitjans on i quan ho consideri adequat. Tot això, mentre ja sembla a punt de donar-se la llum verda a noves i més precises armes com els ATACMS nord-americans– amb un abast de 300 km, posant tota la península de Crimea sota el seu radi d’acció–, mentre s’ultimen els preparatius per a l’entrada en acció dels F-16 holandesos i danesos, i altres països, com Suècia amb els seus caces Saab 39 Gripen, s’apresten a seguir aquest camí.