4
Es llegeix en minuts

 «La corrupció no passa factura al Partit Popular». Aquesta frase ha estat vigent durant els llargs i interminables anys d’instrucció de les causes del PP en l’Estat Judicial Espanyol. Fins al 24 de maig del 2018. La sentència del cas Gürtel, primera època (1999-2005), consagra que entre el grup de Francisco Correa i el PP es va crear «en paral·lel un autèntic i eficaç sistema de corrupció institucional a través de mecanismes de manipulació de la contractació pública central, autonòmica, i local a través de la seva estreta i contínua relació amb influents militants de l’esmentat partit, aquí enjudiciats, que tenien possibilitats d’influir en els procediments de presa de decisió en la contractació pública de determinats ens i organismes públics que dirigien o controlaven directament a través de terceres persones». 

Són nou anys els que porta la investigació, des del 2008/2009, fins a l’esmentada sentència el 2018. Precisament, el llavors comissari José Manuel Villarejo coneix María Dolores de Cospedal, secretària general del PP, el 2009, a través de la seva parella Ignacio López del Hierro. I la raó: el comissari li aporta informació sobre la marxa de la investigació. ¿Hi participa? No. ¿Com, doncs, coneix el que s’està sabent? Perquè és amic personal del comissari José Luis Olivera, cap de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF). I les dades que Olivera li explica, Villarejo les utilitza per anar teixint una relació de confident-assessor de la seva clienta Cospedal. 

Segons un informe de la Unitat d’Assumptes Interns de maig del 2020, l’àudio d’un dinar celebrat entre Villarejo, Olivera, l’advocat Javier Iglesias i altres, el 25 de gener del 2017, evoca el cas Gürtel. Villarejo explica que intenta persuadir Cospedal per nomenar director adjunt operatiu, el número dos de la Policia Nacional, a Olivera per ocupar el lloc d’Eugenio Pino. 

-Villarejo: «A part de ser la persona ideal [Olivera] és que s’ha passat tota la puta vida fent favors, ‘macho’, a aquesta gent, ‘joder’, que el 2009, aquest senyor i jo vam estar jugant-nos-la... Que la Gürtel els podia haver, ves, els podia haver enviat a tots a prendre pel cul si no arriba a ser per aquest [Olivera] i això no es pot oblidar en la puta vida». 

-Javier Iglesias: «Començant pel cap...»

-Villarejo: «Començant pel merda del cap...» 

I aquí en aquest punt, Javier Iglesias, precisa: «Pel dels bigotis». 

Iglesias, a qui Villarejo considerava en aquells anys el seu «pont» cap a Mariano Rajoy, s’ha referit, doncs, a José María Aznar.

 Un dia més tard, el 26 de gener, segons l’informe, Villarejo, la periodista Ana Rosa Quintana i Eduardo Inda, director d’Okdiario, tenen un dinar. El policia els diu: 

–Em cago en la puta, el 2009, si no arriba a ser perquè un gilipolles que es diu Villarejo va amagar cent caixes de Gürtel a veure, a veure... s’hauria acabat tot, el partit...   

El procés 

Un altre dels casos d’instrucció completament esbiaixada va ser la del procés. En qualitat de policia judicial, el llavors tinent coronel Daniel Baena, Tácito a les xarxes socials, va descriure en un rere l’altre dels seus informes la «insurrecció». La seva smoking gun (pistola fumejant, terme per definir una prova de càrrec) va ser el cèlebre informe Enfocats i l’agenda Moleskine, és a dir, unes filmines de Powerpoint a partir de les quals Baena va armar un organigrama en què col·locava en lloc preeminent el Major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero. «No podia ser cap altre», va contestar Baena al preguntar-se-li per què hi figurava Trapero. 

La smoking gun –l’informe Enfocats– no va ser citat ni una sola vegada en la sentència del Tribunal Suprem de 192 pàgines d’octubre del 2019. I tant les conclusions de Baena sobre aquest informe com sobre l’agenda Moleskine, van ser completament rebutjades en el judici de l’Audiència Nacional, que va absoldre el Major i altres alts càrrecs el 20 d’octubre del 2020: «En conclusió, els dos documents, lluny d’acreditar la connexió entre Trapero i els que promovien la independència i la celebració del referèndum, són un contraindici. No s’hi esmenta la intervenció del cap dels Mossos d’Esquadra i es dubta que el cos pugui recolzar el procés independentista». 

El vot particular de la magistrada Concepción Espejel contra la sentència, en canvi, assumeix les opinions delveritable instructor de la causa, el tinent coronel Baena. 

Hi ha excepcions a la regla en la coixesa cap a la dreta de la policia judicial. En els casos Gürtel i Tándem-Villarejo, respectivament, hi ha hagut policies íntegres. Funcionaris policials de l’UDEF com l’inspector Manuel Morocho, redactor dels informes, i de la Unitat d’Assumptes Interns (UAI) com el comissari Javier Migueláñez i l’inspector Gonzalo Fraga, són alguns d’ells. Han impulsat a través de la investigació del cas Tándem-Villarejo una depuració policial. La presència al banc dels acusats de Kitchen, –encara no hi ha data de judici oral per a aquesta peça del cas Tándem– de comissaris de primer nivell així ho testifiquen. 

Notícies relacionades

A la pel·lícula Kitchen, ves per on, els bons són els policies que ajuden a investigar i els dolents els jutges que filtren dades i frenen les imputacions (la resistència tenaç del jutge García Castellón a acusar Cospedal, que representa la pota política de l’operació. 

El sistema d’instrucció basat en l’activitat preponderant de la Policia Nacional (UDEF) i la Guàrdia Civil (UCO) té, a més, una connexió directa amb els mitjans de comunicació, convertint hipòtesi de treball o pistes en veritats absolutes. Aquest sistema i la transformació del Ministeri de l’Interior i la Policia en departaments del PP durant el govern de Mariano Rajoy (cas Kitchen) exigeixen grans reformes. El que ha quedat de Villarejo i els seus vincles amb l’alta jerarquia del PP i del Ministeri de l’Interior és que estan fets pols.