El risc que no ha desaparegut

Fa quatre mesos que l’OMS va certificar la finalització de la emergència internacional respecte del covid, i fa dos mesos que el Gobierno va retirar l’obligatorietat de l’ús de mascaretes en determinats àmbits. Però l’OMS també va advertir que això no significava que el perill del SARS-CoV-2 s’hagi acabat.

Dos mesos després de la retirada de mascaretes, en alguns centres sanitaris ja les tornen a recomanar. El covid torna. Més ben dit, mai ha marxat. Darrerament, més de 5.000 nous infectats diagnosticats i cap a 500 ingressos hospitalaris a Catalunya. I estem a l’estiu, quan més vida a l’aire lliure fem tots plegats! I se suposa que això dona una certa protecció. Què pot passar a la tardor o a l’hivern?

El cert és que, encara, hi ha molts aspectes desconeguts amb el covid. Què passa, doncs?

Si el virus no infecta, no es reprodueix i mor. El virus busca totes les vies al seu abast per assolir-ho. I per fer-ho utilitza dos grans estratègies: la primera es basa a modificar-se ell mateix, de tal manera que les nostres defenses immunològiques no el reconeguin i no actuïn amb prou efectivitat. La segona estratègia consisteix a aprofitar les escletxes que l’entorn li proporcioni.

Per assolir la primera, el virus va fent modificacions, més o menys grans, en la seva composició antigènica, en allò que permetria al nostre sistema defensiu identificar-los com a enemics i destruir-los. Ho fan tots els virus. Un bon exemple son els virus gripals que, contínuament, es modifiquen, de tal manera que cada any cal modificar la composició de la vacuna antigripal per adaptar-la a les variacions que hagi fet el virus. La soca original del SARS-CoV-2 de Wuhan ha anat variant fins a l’actual predominant XBB1 o la recent EG.5, coneguda amb el sobrenom d’Eris. I en vindran més.

Aquestes variacions, fins ara, no han implicat una major gravetat, però sí una més alta capacitat d’infecció. Si és així, tindrem més persones infectades. I això vol dir més pacients greus, més impacte hospitalari, i, també, tindrem més casos de covid persistent. Afegim que, malgrat l’excel·lent campanya de vacunació realitzada, un percentatge important dels majors de 60 anys no han rebut la quarta dosi de la vacuna contra el covid, amb la qual cosa un dels estrats de la societat que més potencialment estan exposats a efectes greus de la infecció no tenen unes defenses adequades. A més, la protecció vacunal no és eterna ni total. La seva efectivitat no és del 100%, i sembla que, a partir dels 6 mesos de la darrera dosi de la vacuna o d’haver passat la malaltia, l’efectivitat de la vacuna disminueix.

S’ha anunciat una nova campanya vacunal contra el covid i la grip de cara a l’octubre, però hi tenim un problema afegit. Sembla que el Ministerio vol utilitzar vacunes amb un espectre similar a les actuals, mentre que l’OMS i el Departament de Salut recomanen, ni que calgui esperar una mica més per fer la campanya vacunal, administrar una vacuna que es basi en les variants XBB, que, com hem dit, son les predominants actualment i que encara no estan al mercat.

La segona estratègia del virus consisteix a aprofitar les escletxes de l’entorn. Durant la primera onada es va poder aplanar la corba mitjançant les mesures no farmacològiques: “mans, distància, mascareta”. No en teníem d’altres. Però va funcionar. Res a veure amb aleshores. Però la mascareta, una bona higiene de mans i evitar les aglomeracions son eines a les quals no podem renunciar, no sols contra el covid, sinó contra la grip, el xarampió i moltes altres malalties de transmissió aèria.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

A nosaltres ens calen estratègies sense escletxes. És intel·ligent recuperar la mascareta en determinats entorns d’alt risc, com les sales d’urgències, o les unitats de crítics o fràgils dels hospitals, o en aglomeracions en espais tancats. No l’hauríem d’haver deixat mai.

Cap alarma, però atents, vigilants i preparats. Vacunes, però també mascareta quan i on calgui. El risc no ha desaparegut.