L’Estat Judicial Espanyol (4)
Som a nou dies de les eleccions autonòmiques del 25 de novembre del 2012. El 16 de novembre, la cúpula del Ministeri de l’Interior de Jorge Fernández Díaz fa publicar al diari El Mundo, que era, segons el llavors comissari José Manuel Villarejo, el seu canó Bertha, un document apòcrif atribuït pels periodistes a l’UDEF en què s’afirmava que el president de la Generalitat, Artur Mas, i l’expresident Jordi Pujol, havien cobrat diners d’empreses constructores a través de la trama del Palau de la Música en comptes de Suïssa i Liechtenstein, un invent del confident pagat de la Policia, l’exconvicte Javier de la Rosa. El cap de la UDEF, comissari Manuel Vázquez López, va desmentir que el seu departament hagués elaborat aquest informe. Pujol, setmanes més tard, en una entrevista amb Susanna Griso va desmentir, una vegada més, la notícia i va afegir:
–Jo em sento una mica indefens, perquè tot això de la UDEF... ¿Què cony és això de la UDEF? Ara encara no sabem si hi va haver o no un esborrany, si es va fer d’una manera clandestina i il·legal, o si bé el Ministeri de l’Interior ho va autoritzar.
En ocasió de la consulta sobiranista del 2014, la Policia i el ministeri van repetir una operació semblant. El ja citat mitjà va publicar un inexistent compte de l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, a Suïssa.
La Unitat de Delinqüència Econòmica i Financera (UDEF), creada el 2005 i regulada per una ordre ministerial del 2013, està integrada per sis brigades. Els agents col·laboren amb els jutges, fiscals i tribunals, que els encarreguen les investigacions. Poden actuar també arran de denúncies. La UDEF depèn, juntament amb quatre unitats d’investigació més, de la Comissaria General de Policia Judicial.
Segons la Constitució (article 126) «la policia judicial depèn dels jutges, dels tribunals i del Ministeri Fiscal en les seves funcions d’esbrinament del delicte, descobriment i assegurament del delinqüent, en els termes que la llei estableixi». La llei d’enjudiciament criminal regula àmpliament l’activitat de la policia judicial al seu article 182, incloent-hi la necessitat d’aprovació del jutge quan es destinen agents encoberts i s’utilitzen identitats falses.
El comissari José Luis Olivera, com a cap de la UDEF, va fer aquesta institució a la seva imatge, semblança i interessos, en línia amb el Partit Popular en els assumptes més escandalosos.
L’explosió de casos de corrupció política i financera a Espanya ha posat a prova lleis per a institucions que no s’han modernitzat. Una d’elles és la policia judicial. Els projectes d’actualització de la llei d’enjudiciament criminal dormen el son dels justos.
«La policia sempre ha sigut política», escriu el sociòleg Alex S. Vitale, coordinador del Projecte de Policia i Justícia Social en el Brooklyn College i autor del llibre El final del control policial, qui destaca l’activitat de la policia i intel·ligència americans contra els moviments socials perillosos per a l’estabilitat del sistema.
Una circumstància que s’ha pogut apreciar en la persecució policial i judicial d’Unides Podem i dels seus principals líders des de la seva projecció en la política espanyola el 2015. Una persecució dirigida a criminalitzar-los i destruir la seva reputació (cosa que els americans anomenencharacter assassination). Ja el març del 2016, l’esmentat Manuel Vázquez López va fer diverses trucades a magistrats de la Sala Segona del Tribunal Suprem oferint-los detalls d’un informe anomenat PISA (Pablo Iglesias Societat Anònima) tenint en compte que s’havien de pronunciar sobre l’admissió a tràmit d’una querella del sindicat Manos Limpias contra Iglesias i Iñigo Errejón per presumpte finançament il·legal. Era un informe amb retalls de diari que no tenia indicis seriosos. Una cosa semblant a l’informe sobre Mas i Pujol del 2012. Més enllà d’aquest tipus de gestions, és cert que l’actitud desenfadada del cap de la UDEF revelava el pes cada vegada més creixent de la UDEF i l’UCO (Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil) en la instrucció dels processos sumarials de l’Audiència Nacional.
«Aquest pes cada vegada més gran té el seu origen en les dècades de terrorisme. Són els policies els que posseeixen i seleccionen la informació», diu un magistrat amb àmplia experiència en instrucció de sumaris a EL PERIÓDICO. «Són policies judicials però depenen orgànicament dels seus caps. I no oculten als seus caps la informació que recullen». Ho hem vist en el cas del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, destituït el maig del 2020 i restituït el juliol passat. En aquest cas, el coronel es va negar a aportar informació al Ministeri de l’Interior sobre una querella contra el delegat del Govern a Madrid arran de l’autorització de la manifestació del dia de la dona treballadora el 8 de març del 2020 (desenvolupament dels contagis del coronavirus).
El cas Rosell
Notícies relacionades«El cas de l’expresident del Barça Rosell és paradigmàtic d’una policia sectària que dona a la jutge i als fiscals la informació que els interessa i n’oculten d’altra. I resulta que si se’ls hagués donat totes les dades des del principi, si s’hagués controlat de manera imparcial, doncs s’haurien adonat que allà no hi havia cas, perquè estava tot justificat», apunta el magistrat consultat. «Si és que els informes policials es traslladen fins i tot amb errates a les ordres de processament i als escrits d’alguns fiscals», afegeix.
En l’última entrega d’aquesta sèrie abordarem dos casos molt rellevants de la història recent de l’Estat Judicial Espanyol. Un d’ells és la instrucció de la causa del procés, on la policia judicial representada per la Guàrdia Civil pràcticament porta les regnes del que va fer el magistrat instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena. I el segon és la peça Kitchen del cas Tàndem-Villarejo.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
