¿Serà titular Alexia Putellas en la final contra Anglaterra? Chi lo sa. A priori, una de les millors jugadores del món hauria de tenir el lloc assegurat, per la seva experiència i ascendent sobre la plantilla, però el seu estat físic genera dubtes, i a la banqueta espanyola hi ha alternatives. Hi ha, a més, un altre factor que impedeix fer pronòstics, i és que fins ara les decisions preses pel cos tècnic han sigut bastant imprevisibles. No dic que els èxits neixin de la improvisació, però sí que hem vist diversos canvis de rumb del cos tècnic, fins i tot cops de volant, tot i que sempre amb bons resultats.
No es pot descartar que aquest element espontani, sobtat i intuïtiu sorgeixi del conflicte viscut els últims mesos, amb la renúncia de 15 jugadores a la selecció si no hi havia canvis, i la posterior reincorporació d’algunes. L’exemple més emblemàtic és el de la portera Cata Coll: lesionada durant mesos, suplent al FC Barcelona de l’absent Sandra Paños, aquesta temporada només havia disputat uns 200 minuts en total; va entrar com a titular contra Suïssa, després de la derrota estrepitosa contra el Japó, i amb 22 anys s’ha convertit en un puntal de l’equip. Un cas similar al de Sandra Paralluelo (19 anys), que amb els seus gols ha alimentat el somni.
Improvisació i ordre
El rival en la final, Anglaterra, és tot el contrari: un equip regular, ben compenetrat, en línia ascendent, que fa un any ja va guanyar l’Eurocopa amb un equip gairebé calcat. I amb una entrenadora de caràcter. Per competir al mateix nivell, Espanya haurà de trobar l’equilibri entre la improvisació genial i l’ordre necessari per activar l’efecte sorpresa. Tot i que es comenta poc, perquè ara es vol destacar sobretot l’èxit coral, en el fons aquest ordre ja existeix: és l’essència del Barça que va guanyar l’última Champions: Irene Paredes, Aitana, Alexia, Mariona, fins i tot Jenni Hermoso. Li falten, és clar, dos puntals com Mapi Leon i Patri Guijarro. Elles dues i algunes més es van mantenir fermes en la seva decisió, però si Espanya acaba aixecant la Copa jo les veuré també com a campiones: inevitablement, la seva absència forma part de l’èxit.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
