El conte de la lletera de l’independentisme, una altra vegada

Sánchez, el campió del diàleg, disposa d’una llarga llista de compensacions financeres, competencials i institucionals que haurien de satisfer el Govern de la Generalitat més exigent. Amb tot, no tots els independentistes militen a ERC. Per fer front a les literalitats requerides per la lletera, l’aspirant a mantenir-se a la Moncloa no sembla disposar dels succedanis adequats. D’una banda, hi ha les conegudes limitacions constitucionals i, de l’altra, la responsabilitat de no oblidar-se dels seus votants a Catalunya, ni del conjunt de ciutadans contraris a l’independentisme, que, com a mínim, deuen ser la meitat del cens català. A favor seu, juga l’acreditada incompetència estratègica dels dirigents sobiranistes i la tírria que es tenen entre ells. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Puigdemont té a l’abast de la mà la repetició electoral, buscant que uns resultats semblants mantinguin Junts al centre de l’equació. Així fins a empènyer al neguit existencial el PSOE i el PP, tant com per plantejar-se el gran pacte contra tota pluralitat. Aquest és l’escenari somiat i alternatiu a la independència de l’expresident de la Generalitat: demostrar que ell pot encallar l’Estat, el que Prat de la Riba va teoritzar i Pujol mai es va plantejar. I com a advertència, facilitar el Govern de les dretes amb les pitjors perspectives per a totes i tots.

En cas de confirmar-se aquest escenari, Sánchez podria optar a no jugar-se el seu futur amb aquestes cartes, oferint-se a posposar la negociació real quan PP i Vox hagin governat Espanya una bona temporada. Les exigències llavors seran molt diferents, si es compleixen els pronòstics judicials per a Puigdemont i les dretes executen el seu programa màxim. Per al PSOE seria molt més còmode i per a Puigdemont i l’independentisme en general molt més urgent.