Illa, governant malgrat tot

El primer aniversari del Govern de Salvador Illa arriba amb la debilitat parlamentària intacta. L’ha esquivat amb el millor dels seus somriures, però segueix sense pressupostos, sense ampliació de l’aeroport i sense finançament singular. A més, sembla atrapat en el discurs nacionalista dels seus predecessors sobre Sixena i és víctima del caos informàtic crònic del Departament d’Educació; això sí, pot celebrar que els pantans estiguin a vessar i confiar que les inversions als barris i en vivenda i, sobretot, la comparació amb els inoperants governs anteriors, li concedeixin el temps necessari per enlairar-se. Almenys, per desenredar l’embolic conceptual d’un règim comú de finançament autonòmic sustentat en fórmules singulars per a cadascuna de les comunitats.

De la mà de la presidència d’Illa ha renascut la normalitat institucional a Catalunya. Ho ha fet possible el seu tarannà i, per descomptat, la descomunal desorientació política d’ERC i Junts, presoners dels seus errors en la dècada perduda i paralitzats per una amnistia que no els arriba mai. El balanç és, doncs, més emocional que material. I les perspectives són poc inspiradores. De fet, Illa no disposa de totes les claus per dissenyar el futur, un horitzó estretament associat a Sánchez en la mateixa mesura que el suport del líder del PSOE va ser determinant per a la seva investidura.

Notícies relacionades

Illa normalitza la relació amb l’Estat pendent de Rodalies i el finançament

Repàs a les cinc prioritats del ‘Govern de tothom’

Per aconseguir sobreviure en condicions de poder repetir una victòria electoral, el president de la Generalitat compta tan sols amb un aliat real, el president del Govern d’Espanya. Tot apunta que l’únic pacte realment seriós i consistent existent a Espanya és el de Pedro Sánchez i Salvador Illa. En altres circumstàncies això seria molt per al president de la Generalitat, però ara mateix s’intueix que pot ser insuficient i problemàtic, ateses les dificultats polítiques i judicials que tenallen Sánchez.

Si Sánchez hagués de recórrer a un avanç electoral sense haver aconseguit que Puigdemont pugui menjar-se tranquil·lament un xuixo a Girona o que Junqueras pugui assegurar-los als seus que la singularitat financera catalana és una versió moderna del vell concert econòmic, llavors el Govern de Salvador Illa estaria en la corda fluixa. I a aquesta situació podria arribar sense haver fet res diferent del que ha fet fins ara: governar amb il·lusió, aprofitar les escletxes que deixa el règim parlamentari als governants en minoria absoluta i surfejar una conjuntura econòmica envejable per a mig món.