¿Es pot confiar en Trump?
¿Es pot confiar en Trump? /
Als manuals de negociació, el grau de confiança o de desconfiança en l’altre sol ser una qüestió essencial. Més encara en una negociació destinada a posar fi a una guerra com la d’Ucraïna, el balanç actual de la qual supera el milió de morts i ferits. L’existència d’una confiança suficient va ser determinant perquè acèrrims enemics com Henry Kissinger i Lê Đức Thọ firmessin la pau al Vietnam, o perquè Churchill i Roosevelt segellessin els acords de Ialta amb Stalin. ¿Confiaven, plenament, l’un en l’altre? És obvi que no. Però la desconfiança mútua no arribava a nivells que impedissin firmar la pau. En conseqüència, per saber si som a prop, o no, d’aconseguir la pau a Ucraïna, ens hem de preguntar com està la confiança entre els actors d’aquesta tragèdia, després de la trobada que Donald Trump va mantenir amb Vladímir Putin a Alaska, i després de la visita de dilluns del president ucraïnès i alguns líders europeus a la Casa Blanca. Parlem de confiança en Putin i Volodímir Zelenski, però també de confiança en allò a què es comprometi Trump, imprescindible per a qualsevol acord. En el cas dels europeus, la qüestió no és tant la confiança com la rellevància, que va patir un revés a Alaska i es va recuperar una mica a Washington al mostrar una unitat que havia quedat en entredit.
Confiar en Putin és gairebé un oxímoron, tenint en compte la seva trajectòria. Una enquesta de l’Institut demoscòpic Pew Research a 24 països va revelar recentment que el 87% dels entrevistats no tenien cap confiança en ell. Això no suposa que no s’hagi de negociar amb Putin però, com sol dir Zelenski, tenint present que només entén el llenguatge de la força. No sembla que l’alfombra vermella d’Alaska, els elogis de Trump o les insinuacions sobre negocis milionaris hagin fet efecte en ell. En aquest sentit, quan Trump descarta, a priori, enviar tropes a Ucraïna, som davant una mala notícia per a la pau. A més de vendre armes a Ucraïna, i de fer vagues promeses sobre la protecció del seu espai aeri, els Estats Units –i la Unió Europea, per descomptat– s’han de comprometre amb la defensa d’Ucraïna. Només així aconseguiran que Putin s’assegui a la taula de negociacions.
A Europa, els dubtes no giren només entorn de Putin. Pocs europeus, tret de l’hongarès Viktor Orbán, l’eslovac Robert Fico i alguns partits d’extrema dreta, hi creuen. La destacada activitat de Giorgia Meloni demostra la seva pèrdua d’influència a Europa. La incertesa rau en el que faci Donald Trump. Ningú ho sap. En els últims mesos, els seus interlocutors han comprovat que quan diu sí, no és per sempre, i quan diu no, tampoc. Han observat que, en el seu afany de triomfar com a negociador, sol fer cas de l’últim que escolta. Per això han acudit a patolls a Washington i han salvat la papereta. Però en aquest joc trilateral, l’última paraula la tindrà sempre Putin. El pànic dels europeus és que en l’última reunió que mantingui amb ell, Trump es desdigui del que va dir amb els seus homòlegs europeus si veu la possibilitat de firmar algun tipus d’acord. Aquest és també el gran temor de Zelenski.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
