Aliances polítiques Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El menyspreu al pacte
JxCat no és l’única formació que veu amb objecció, o fins i tot amb menyspreu, possibles pactes. També certa militància il·lustre del partit d’Abascal. ¿Pactar amb el PP? ¡On està escrit!
Pactar per a què, es pregunten alguns. Pacte sobre quines qüestions i a partir de quines lògiques. Perquè les lògiques dels acords són fonamentals perquè acabin en alguna cosa. Però la política espanyola, ja saben, està atapeïda de recels. No està clar que la militància de Junts, per exemple, accepti qualsevol tipus de pacte amb Pedro Sánchez que no passi per l’amnistia i el referèndum. Qualsevol document que no inclogui aquests dos punts serà vist com una baixada de pantalons. Així pensen molts militants, però ¿i els dirigents, que són els que al final decideixen?
Només hi ha un espai possible on aquesta línia es pogués sentir complaguda. ¿Una cadira a la taula del Congrés? Ni amnistia, ni referèndum. És una bona jugada. Quina millor manera d’erosionar l’Estat: des de dins. És clar que es rebria com un directe a l’estómac, no només en el PP, sinó també en molts sectors del PSOE.
JxCat no és l’única formació que veu amb objecció, o fins i tot amb menyspreu, possibles pactes. També certa militància il·lustre del partit d’Abascal. ¿Pactar amb el PP? ¡On està escrit! ¿I sense entrar en el Govern? El sector més hiperconservador i falangista de Vox, que va marxar del PP perquè entenia que era una formació plena de complexos i traïa els valors morals, menysprea pactar amb Feijóo. I en aquest moment són els que manen.
Notícies relacionadesPer entendre-ho caldria aprofundir sobre els orígens de la formació d’extrema dreta. La majoria dels seus dirigents surten del PP. Però sempre ha existit una diferència entre aquells que prioritzen les qüestions econòmiques davant els que prioritzen la seva moral i una visió tancada de la unitat d’Espanya. Aquest és el cisma que es comença a evidenciar i acabarà sent perjudicial si es repeteixen les eleccions. Ser neoliberal o hipercatòlic.
D’una banda, o de l’altra, i amb les diferències oportunes entre tots, pactar no acaba d’estar ben vist. Em refereixo a pactes d’Estat que són els que marquen la tendència. Que ningú s’equivoqui. Arribar a acords en ajuntaments, comunitats autònomes o fins i tot en una diputació, no passa per línies de concepte. Fins i tot Junts i el PSC ho van fer fa quatre anys i amb la ressaca del 155 a sobre. Qüestió de nivells.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
