El pla de collar la justícia (fallit) de Feijóo

Comencem, doncs, aquesta sèrie de l’estiu del 23 per aquest fracàs.

¿Quin pla tenia –té– Feijóo?

Tot i que sembli cosa d’iniciats, l’objectiu estratègic del president del PP i el seu cercle d’assessors consisteix a anul·lar encara amb més eficàcia la independència del poder judicial i posar-la en mans del poder econòmic, a través dels grans despatxos d’advocats.

Una de les mesures més rellevants que pensava posar en pràctica immediatament –«tornar» la funció de nomenar jutges i magistrats– era precisament això. L’actual CGPJ havia de reconquerir el control dels nomenaments dels 17 presidents dels Tribunals Superiors de Justícia. I de tots els nous magistrats del Tribunal Suprem que han d’ocupar les vacants (22) pendents. ¿Què suposava això? Ras i curt: condicionar la doctrina constitucional durant dècades.

¿Per què? Feijóo prometia, a part de tornar les funcions per fer aquests nomenaments, canviar el sistema d’elecció del CGPJ, un pla que requeria temps per aprovar una nova llei orgànica del poder judicial. No pas menys de nou mesos o un any. Mentrestant, es mantenia indefinidament el CGPJ actual caducat i mutilat. Aquest Consell ha de tenir 20 membres a qui s’uneix el president del Tribunal Suprem, que el presideix. Va ser elegit per 5 anys a principis de desembre del 2013.

El novembre del 2018, el president del PP, Pablo Casado (89 escons), va proposar al president del Govern, Pedro Sánchez (120 escons), nomenar Manuel Marchena per presidir el TS i el CGPJ. Marchena, consultat per l’exministre de Justícia Rafael Catalá –que va portar la negociació amb la ministra de Justícia, Dolores Delgado–, va donar la seva llum verda. Sánchez va acceptar. Es van posar d’acord en el nom de Marchena i el PP no va proposar canviar el sistema d’elecció dels membres del CGPJ. Tots dos no reunien la majoria de tres cinquens exigida per modificar certes lleis, en aquest cas la llei orgànica del poder judicial del 1985. El pacte va naufragar al filtrar-se el nom de Marchena.

Des d’aleshores, el PP va posar com a pretext que amb el procediment vigent, amb unes últimes modificacions que es van fer en els governs d’Aznar i de Rajoy, no recolzaria la renovació del CGPJ caducat. Des de la UE es va exhortar a fer els nomenaments amb el sistema actual i després, en tot cas, canviar el sistema d’elecció. En aquest procés, el Govern espanyol va considerar que un CGPJ caducat ja no podia continuar fent nomenaments. Εl Senat va aprovar el març del 2021 la llei que va anul·lar aquesta facultat. Semblava que Feijóo entrava en raó, però quan el pacte per a la renovació era a sobre de la taula va canviar de posició i va rebutjar firmar l’acord perquè el Govern eliminava el delicte de sedició en el Codi Penal.

El que queda del CGPJ del 2013 (sense el president, Carlos Lesmes, que va dimitir l’octubre del 2022, i altres baixes per jubilació, mort o dimissió) havia, doncs, segons el pla Feijóo, de fer tots els nomenaments pendents. En són al voltant de 100. Tots alts càrrecs i magistrats del Suprem. Els que dirigiran la justícia durant la dècada vinent. Ja circulaven, les setmanes prèvies al 23J, llistes d’amics dels actuals vocals conservadors del CGPJ. El pla suposava un atac a la Constitució. Perquè entregava les facultats de govern del Poder Judicial a un òrgan que té una durada taxada de cinc anys i pràcticament el duplica. Perquè, a més, les baixes produïdes han alterat els equilibris professionals, establerts per la Constitució, de 12 jutges i 8 juristes. Les baixes han afectat més els jutges, que són els que es jubilen, i menys els advocats, que avui són els que de fet han passat a manar molt més. I són ells que es preparaven per fer els nous nomenaments quan van saber que Feijóo els concediria aquest enorme poder.

Tres són avui homes forts del CGPJ: el seu nou president en funcions des del 19 de juliol, Vicente Guilarte (lletrat-director de l’Assessoria Jurídica del Col·legi de Registradors de la Propietat i Mercantils d’Espanya), José María ‘Mario’ Macías (soci del bufet Cuatrecasas Gonçalves Pereira) i Enrique Lucas (director de l’oficina de Bilbao del bufet Gómez-Acebo & Pombo).

«Un jutge que decideixi a favor dels consumidors i en contra dels bancs, es pot acomiadar d’arribar al Tribunal Suprem», diu una font judicial consultada.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

I per fi, l’equilibri ideològic, que pretén defensar la Constitució, també s’ha trencat. Entre els vocals progressistes del CGPJ s’han produït tres vacants; és per això que la majoria conservadora continua sent absoluta, sense reflectir els canvis electorals del 2019. En definitiva: ha fracassat l’intent de Feijóo d’atorgar la facultat constitucional de nomenaments dels alts càrrecs judicials a allò que ja són les restes del vell CGPJ. Això hauria configurat una nova composició de la justícia espanyola absolutament deslegitimada, aliena al model constitucional i entregada als grans bufets d’advocats.

(La solució a la següent entrega, dissabte vinent).