"Del no-res no en surt res"

La frase surt dels llavis del rei Lear: "Del no-res no en surt res". És l’amarga resposta del rei quan la seva filla Cordèlia, a diferència de les seves germanes, es nega a afalagar-lo amb falsos elogis.

–Res– diu ella.

Lear, ofès, li dona l’última oportunitat perquè, així com les seves germanes grans l’han afalagat, també la petita ho faci.

–Del no-res no en surt res– diu una altra vegada.

Cordèlia no cedeix

–Estimo Vostra Majestat d’acord amb el meu deure: no pas més, ni menys.

Quan vaig dedicar algunes cites d’El rei Lear al paper de Felip VI i a projectar la seva influència en el meu llibre sobre Joan Carles I El rey al desnudo. Historia de un fraude (Edicions Bruguera), no vaig imaginar que la relació paternofilial que jo advertia a l’obra pogués ser també assumida i dramatitzada per Joan Carles I. O potser, hauria de precisar, per Laurence Debray, l’escriptora francesa. Al cap i a la fi, en això consisteix la universalitat del bard d’Avon.

Aquestes memòries són, en essència, no una vendetta sinó moltes. I ataquen el que essencialment ha posat malalt Joan Carles I: que se l’esborri de la història de l’Espanya d’aquests 50 anys. La seva exclusió de l’aniversari planificat pel Govern de Pedro Sánchez per al novembre li ha provocat, segons fonts fidedignes, una còlera sense parangó. Un sentiment d’exclusió que s’acumula a la conducta de la parella reial, Felip i Letizia, durant aquests cinc anys de la seva marxa. Joan Carles I es va acomiadar d’algunes personalitats. Però a qui no va explicar cara a cara, com confessa al llibre, cosa que li va deixar per escrit, va ser al seu fill Felip, que va creure que volava a Londres i es va assabentar que l’avió el portava a Abu Dhabi. Al seu autodesterrament d’or.

Durant aquests anys, això no ho explica al llibre, ha dit –i diu– penjaments de Sánchez i de Carmen Calvo, la vicepresidenta que, el 2020, representava el Govern davant Jaime Alfonsín, llavors cap de la Casa de Sa Majestat el Rei. Els seus amics del Cercle d’Empresaris li van sentir dir que, si bé Felip necessitava que ell fos lluny, els que li omplien el cap –un reflex de pare a fill que busca posar la culpa fora– al rei eren Sánchez i Calvo, els sociates. Aquests amics van transmetre a no pocs corresponsals estrangers aquesta versió.

I, ves per on, tot i que ara, en les seves memòries, assumeix que la decisió de fúmer el camp va ser de Felip "per deure", alhora, Joan Carles I col·loca alguns afegitons, que evidencien la seva fidelitat a la idea que va ser la Moncloa la que va tenir més responsabilitat. No és casualitat que Mariano Rajoy –implicat en l’aterratge d’emergència que va ser l’abdicació el 2014– hagi sigut un dels crítics més importants de Sánchez per la sortida de l’emèrit i la seva residència a l’estranger, i tant ell com Alberto Núñez Feijóo han defensat que l’emèrit "pugui tornar a Espanya", mentre acusen la Moncloa d’erosionar la Corona.

I aquest és el missatge que acaba de transmetre Joan Carles I en la seva entrevista amb Le Figaro, el diari conservador francès. Charles Jaigu, el periodista que fa l’entrevista, assenyala: "Així són les coses. La Casa Reial el manté a ratlla: aquest rei emèrit diu massa el que pensa. És el causant dels escàndols, el que es disputen els paparazzi, el que el Govern de Pedro Sánchez utilitza per desacreditar una monarquia que somia amb abolir". Sánchez, doncs, "somia abolir" la monarquia. I Felip VI, és clar, hi ha de lidiar.

En l’entrevista tampoc va més enllà del que apunten Joan Carles I i Debray al llibre sobre els 100 milions de dòlars que el Ministeri de Finances saudita va transferir a favor del llavors rei a Suïssa. Al llibre assenyala: "Cent milions de dòlars és una suma considerable, un regal que no vaig saber rebutjar. Un greu error". Problema: Joan Carles I va fer un muntatge delictiu per enganyar la Hisenda espanyola.

El frau

Va fer crear als seus gestors una fundació a Panamà (Lucum) i va obrir un compte al Banc Mirabaud de Ginebra del que Joan Carles I era el beneficiari. Però no només. En la panamenya Fundació Lucum va fer posar com a beneficiari el nom de Felip i també el de la seva filla, Elionor. I es va aprofitar de la seva inviolabilitat consagrada a la Constitució per fer aquesta operació.

No hi ha rastre de reconeixement de la seva operació fraudulenta i de la usurpació i abús de poder als quals va recórrer.

Notícies relacionades

Prudència i solvència

Més vídeos mostren que es va avisar sobre el Poio

Doncs això, com diu Lear: "Del no-res no en surt res". En realitat, l’emèrit és fidel al que va respondre el 2022 quan els mitjans li van preguntar si donaria explicacions:

–Explicacions ¿de què?