L’actualitat del Barça: ‘Hitchcock for president’

És un mal moment per a la lírica blaugrana, de manera que hem d’adaptar-nos a l’èpica. Vaig estar veient la pel·lícula ‘Oppenheimer’, sobre l’home que va inventar la bomba atòmica i que després va ser vilipendiat pels mateixos que ho van aplaudir perquè van trobar que havia sigut, tot i que fos lleument, militant comunista. 

És una pel·lícula èpica, com les d’abans, de bons i de dolents, sent els dolents els bons en algun moment, fins que el bo va ser definitivament el bo, sent abans el vilipendiat.

Tot i que la història real en què es basa aquesta pel·lícula és ben coneguda i se saben no només el seu desenvolupament veritable sinó també les llegendes que hi ha entorn d’aquesta impressionant figura científica i política, un espera fins al final per si el gir de guió ens porta a una situació diferent. 

No. Openheimer el van massacrar després de ser rebut com a heroi pel president nord-americà de temps de la guerra mundial, Truman, i després va ser enaltit abans que la tomba el deglutís.

Ja que el Barça ara està al seu purgatori, és l’equip injuriat, massacrat, arruïnat, i a l’espera d’una resurrecció que sap Déus quan passarà. En la temporada passada vam tenir una fase en què semblava que Truman, el Truman del futbol, si és que existeix, l’anava a enfonsar en la misèria, envoltat de palanques. Després, per mèrits propis i per ajudes alienes (les ajudes dels errors aliens), va acabar guanyant per golejada una Lliga que va semblar un miracle. 

Ara hi tornem: l’equip va guanyar al Reial Madrid per aquells mons, malgrat Vinicius, que ara és com Benzema, però amenaçat amb la possible vinguda del Messies de París. En aquest partit el memorable va ser també la pròxima atracció barcelonista, Fermín López, el primer Fermín en la història del Barcelona, petit com Messi (i com ho era Pedri), que se suma a la plantilla de possibles i se suposa que serà qui ajudi a conjugar la paraula futur.

Notícies relacionades

Elecció transcendental a Veneçuela

La realitat metropolitana

El guió està molt embolicat, francament, ja que l’equip no té diners per pagar la pel·lícula i el que hagués sigut el guionista de la davantera, ai, va marxar a París. Uns l’han plorat i d’altres li han dit adeu-siau, que en parisenc es diu ‘au revoir’. Aquest últim desastre i la notícia que el Barça no en té ni ‘per pipes’ és la que ha portat a l’entitat a un desastre que té dues solucions: o la palanca que ens salvi del clot o un president que variï els signes del desastre. 

I ja que Laporta ha desenvolupat aquest físic que tant recorda Alfred Hitchcock esperem que sigui aquest anglès gras qui li doni arguments al president actual a buscar un guió que salvi el Barça d’aquest suspens en què vivim com cada vegada que començarà la pel·lícula de LaLliga.