Quantes vegades el mateix

En els 70, quan alguns inútils vam venir al món, Baltar ja regnava en política. Era alcalde del seu poble. Nosaltres vam anar a l’escola, vam fer la comunió, vam començar a masturbar-nos, ens vam treure el graduat, vam fumar el primer cigarro. I allà seguia Baltar.

A finals dels 80 vam saltar a l’institut i vam descobrir alhora el llatí, els videojocs i l’haixix: tres meravelles. Aleshores a més d’alcalde, Baltar era president de la Diputació d’Ourense. Vam veure en directe la guerra del Golf. Vam arribar a la universitat. Vam descobrir que els dijous a la nit podien caure en dimarts. Vam tenir el nostre primer ordinador, vam menjar espaguetis tres vegades a la setmana, vam obtenir el permís de conduir a la tercera, i Baltar continuava al tron: a la Diputació i a més al Senat. Ens vam llicenciar i vam treballar en un pub, en una acadèmia, en res, en una biblioteca, i una altra vegada en res.

Notícies relacionades

L’art de perdre

Només un minut

Ens vam incorporar a un diari i ens vam adonar que el president de la Diputació seguia a la seva: manant. Vam escriure el nostre primer llibre. Vam assistir a la segona guerra del Golf. Va arribar Zapatero, va arribar Rajoy, que en realitat ja hi era. Mentrestant, vam canviar quatre vegades més de feina i dues de telèfon. I Baltar a la Diputació, gairebé en forma d’estàtua. Va morir Carrillo, va morir Fraga i llavors el president de la Diputació va anunciar que deixava el càrrec en mans d’un altre Baltar: el seu fill. Havien transcorregut vint-i-dos anys, i que la institució pogués heretar-se demostrava que, en el fons, una Diputació és una superstició.

Per a nosaltres la vida continuava, així que vam escriure un nou llibre. Vam adoptar un gos. Vam provar altres drogues. Vam canviar de cotxe. En el pitjor moment, vam tenir 134 euros en el compte. Baltar va aconseguir que oblidéssim el seu pare: ell també havia nascut per manar. Vam fer tres mudances. Vam tenir fills. Vam canviar d’ordinador perquè ens vam ficar amb l’ordinador a la piscina i es va espatllar. Vam sortir a ‘Saber y ganar’. Va morir Isabel II. Fa uns dies, la presidència de la Diputació va canviar de mans, i ara no sabem què serà de Baltar i tampoc de nosaltres.