Seducció i horror

L’estretor de les cases actuals està posant de moda els envans mòbils. Només cal fer lliscar una paret per convertir la sala d’estar en dormitori. Una sola estança en pot ser diverses alhora si aconsegueixes abaixar i apujar els sostres, replegar els armaris, abatre el bidet, amagar o descobrir la dutxa. Sense fer un sol pas, et trobaràs en llocs diferents al prémer el botó d’un comandament a distància o a l’estirar una politja. La idea és que, en comptes de moure’t tu, es mogui la realitat. Recordo la impressió que em va produir el primer sofà llit que em van mostrar en una botiga. El venedor tocava una palanca i el moble es transformava en llit com per art de màgia, igual que un cotxe descapotable es cobreix i es descobreix a gust del consumidor. 

Notícies relacionades

Finals i principis

La campanya masclista més bruta contra Harris

Hi ha un programa de la tele en el qual apareixen arquitectes especialitzats a convertir apartaments de 30 metres quadrats en cases de diverses habitacions, tot pel sistema de moure el decorat. I potser aquest sigui el problema: la qualitat del decorat d’aquestes vivendes, ja que cap de les seves estances temporals acaba adoptant la identitat profunda del que representen. És a dir, el dormitori, que fins fa dos minuts era una cuina, no es comporta exactament com l’habitació dels somnis. Et pots ficar al llit, perquè un es posa a dormir a qualsevol lloc, però és possible que, si la màgia no ha funcionat bé, a l’estirar els peus sota els llençols ensopeguis amb una paella. 

Aquestes vivendes exigeixen, d’altra banda, un manteniment excessiu perquè unes dimensions de la realitat no es creuin amb d’altres. Més d’un, a l’obrir un armari de la cuina per agafar una cassola, s’ha trobat una sabata. El pitjor, amb tot, si vius en parella, és que, al tancar un passadís per transformar-lo en lavabo, el cònjuge es quedi accidentalment en la dimensió clausurada mentre tu apareixes a l’oberta. Deu ser esgarrifós sentir els crits de la persona estimada demanant que la treguin d’un lloc que no existeix, o que no està programat per existir fins a l’endemà. Aquestes economies espacials, en fi, estan plenes de confusió i de perills. Ens sedueixen per jugar, però ens horroritzen per viure.