Espanya presideix la UE en un període clau

La presentació dels objectius de la presidència de Pedro Sánchez al ple del Parlament Europeu el 13 de juliol es va haver d’ajornar fins al setembre per la pressió del líder del Partit Popular Europeu, Manfred Weber, que promou una aliança amb la ultradreta a nivell europeu, com la que existeix a Itàlia, Suècia i Finlàndia a nivell estatal i a Àustria i Espanya a nivell regional. El PP va boicotejar el 17 d’abril al Parlament Europeu, a Estrasburg, la presentació als eurodiputats espanyols de les prioritats de la presidència pel ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares. En els últims 18 mesos el PP ha emprès diverses campanyes davant la Comissió Europea i el Parlament Europeu per qüestionar infundadament la gestió dels fons europeus per part del Govern, que haurien pogut posar en risc aquestes ajudes, amb el consegüent perjudici a l’economia espanyola.

Prioritats del mandat

El programa de la presidència espanyola s’enquadra en quatre prioritats: reindustrialitzar la UE i garantir la seva autonomia estratègica oberta, avançar en la transició ecològica i l’adaptació mediambiental, impulsar la justícia social i econòmica i reforçar la unitat europea. La cimera de la UE amb la Comunitat d’Estats de Llatinoamèrica i el Carib (CELAC) el 17 i 18 de juliol a Brussel·les és una de les cites emblemàtiques. El Govern aspira a revitalitzar les relacions polítiques, econòmiques i comercials europees amb Llatinoamèrica i contrarestar la dominant influència actual de la Xina, que s’ha convertit en el principal soci comercial i inversor estranger a Sud-amèrica. Una altra cita clau per donar impuls polític a la UE serà la cimera informal dels líders dels Vint-i-set, el 6 d’octubre a Granada, i la reunió –la vigília també a Granada– de la Comunitat Política Europea, que agrupa la UE, els països candidats i del Caucas, el Regne Unit, Suïssa, Noruega i Islàndia.

Notícies relacionades

Espanya estrena la presidència de la UE amb un Poder Judicial encara sense renovar

La UE ofereix «garanties de seguretat» a Ucraïna i mira amb inquietud a la frontera amb Rússia i Bielorússia

Un dels objectius de la presidència espanyola que afronta més dificultats és la reforma de les regles de reducció del dèficit i el deute públic per evitar que l’economia europea torni a quedar ofegada per una política d’austeritat que impedeixi emprendre les inversions indispensables per a la transició verda, la reindustrialització i la recuperació del retard tecnològic de la UE. La reforma xoca amb la resistència d’Alemanya i altres Estats del centre i del nord autodenominats frugals. La reforma del mercat elèctric per accelerar el desplegament de les energies renovables i reduir els preus de l’electricitat, molt més cars a la UE que als seus principals competidors (EUA i la Xina), també ensopega amb les reticències d’Alemanya i d’altres països del nord, igual que l’ampliació del marc pressupostari plurianual 2021-2027 de la UE per adaptar-lo als actuals reptes geopolítics i migratoris.

Adhesió d’Ucraïna

Els plans espanyols per acabar amb la «injustícia social» que suposa l’evasió fiscal de les grans fortunes i companyies a través de les societats pantalla requereixen la unanimitat i xoquen amb l’oposició dels Estats de la UE que s’enriqueixen gràcies a la seva actuació com a paradisos fiscals, com Irlanda, els Països Baixos, Luxemburg, Malta i Xipre. Espanya també haurà de buscar una posició consensuada de cara a desembre sobre l’inici de les negociacions d’adhesió d’Ucraïna a la UE, amb l’obstacle que Kíiv de moment només compleix dues de les set condicions fixades, segons la Comissió Europea.