Espanya arrenca sis mesos de presidència europea marcada per un nou ordre continental

Espanya pren de Suècia el testimoni de la presidència del Consell de la Unió Europea. Al davant queden sis mesos de reunions informals de ministres, cimeres de caps d’Estat i de Govern compassats sota una batuta en mans del president espanyol, Pedro Sánchez, o el seu successor si hi ha un tomb electoral el 23 de juliol. Serà la cinquena presidència rotatòria, després de les de 1989, 1995, 2002 i 2010. Però el Vell Continent és ara un lloc molt diferent, alterat per una pandèmia i una guerra.

El 2010 era prioritària la qüestió econòmica, i el president socialista, José Luis Rodríguez Zapatero, havia de navegar les turbulentes aigües de la debacle financera. Ara, l’àmbit econòmic s’ha subordinat al geopolític, i Europa s’enfronta a una mena de nou ordre. S’imposen sancions a Rússia i es deixa d’importar el seu gas i el seu petroli, tot i que costin diners i pugi la inflació, perquè no es pot fer negocis amb el nou enemic de facto. La clau de la presidència espanyola és que s’enfronta a un món marcat per la geopolítica més que per l’economia.

Per això, expliquen fonts diplomàtiques, una de les prioritats més urgents serà accelerar la reforma del mercat elèctric europeu. No es pot permetre que la regió més pròspera del planeta tingui aquest taló de Aquil·les. Que Rússia ara, qui sap si Algèria o la Xina en el futur, no puguin fer xantatge tan fàcilment tallant el flux energètic, o un altre tipus de subministraments, i fer patir hiverns durs o carestia als europeus.

Per simbolitzar aquell nou moment geopolític, Pedro Sánchez viatjarà a Kíiv aquest dissabte. Allà inaugurarà, amb el seu homòleg ucraïnès, la presidència espanyola del Consell. Serà responsabilitat d’Espanya presentar la proposta de l’inici del camí d’Ucraïna i Moldàvia cap a la Unió Europea, després d’escoltar l’opinió de la Comissió sobre això, que s’espera per a l’11 d’octubre, segons confirmen fonts diplomàtiques. Això passarà pocs dies després que es faci a l’Alhambra de Granada la reunió informal de caps d’Estat i Govern de la Unió Europea i de la Comunitat Política Europea, amb possible presència del mateix Volodímir Zelenski. 

Autonomia estratègica

Va avançar el president del Govern, en la seva presentació del semestre espanyol davant els ambaixadors europeus, que vol impulsar tot el que ajudi a limitar la dependència industrial de l’exterior. Relocalització, autonomia estratègica, garantia d’insummes i matèries primeres. Aquesta és la longitud d’ona amb què Espanya agafarà el timó rotatori del Consell de la UE. Navegar en un entorn polític internacional més incert i canviant que el 2010. 

«La guerra de Rússia contra Ucraïna posa en joc els nostres valors i principis. Recolzant Ucraïna estem recolzant el pluralisme i la diversitat davant un altre model, el de l’autoritarisme i el de l’exclusió», ha dit aquest dijous el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, en la presentació del projecte de presidència a Madrid.

La capacitat d’acció del president és limitada, en qualsevol cas. Els projectes de llei de la UE depenen de les institucions europees, no els marca la presidència rotatòria. Es tracta, més que de conduir el tren, de fer de cap d’estació, expliquen les mateixes fonts de l’alta diplomàcia espanyola: s’organitza la sortida i l’arribada, es dirigeixen les agulles de canvi de via. Però, si hi ha una cosa inesperada (això li va passar a França, quan va començar la guerra), el caire polític i la cintura de qui lidera el Consell és clau. Emmanuel Macron va haver de reconduir tota la seva presidència per enfocar-la en la resposta a la guerra. ¿Hi haurà potser algun resultat rellevant de la contraofensiva a Ucraïna amb què hagi de lidiar un president espanyol? 

Més enllà del dossier ucraïnès, Pedro Sánchez ha escollit 122 qüestions dels 360 oberts a la UE que prioritzarà durant aquest semestre. De moment són secrets, però les mateixes fonts del Govern asseguren que es donaran a conèixer amb l’arrencada de la presidència, que comença oficialment aquest dissabte. Cal accelerar, perquè la presidència espanyola és de tancament i després ja no quedarà gaire temps per aprovar-los, perquè la legislatura del Parlament Europeu s’esgota el 2024. Aquest diumenge, Sánchez rep el president del Consell, Charles Michel. Dilluns acull els 27 «ministres» de l’anomenada Escola de Comissaris de la UE, una mena de Consell de Ministres. La delegació l’encapçalarà Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió i del poder Executiu comunitari.

Sense acord sobre Mercosur

Sense acord sobre MercosurEl que ja semblen descartar totes les fonts és la possibilitat que a la cimera amb l’Amèrica Llatina del 17 i 18 de juliol s’hagi de tancar l’acord de lliure comerç amb Mercosur (Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai). El bloqueig de França sembla impedir-ho. Hi ha de moment 21 líders llatinoamericans confirmats per a la cita, segons fonts diplomàtiques. ¿En vindran alguns dels «durs», com Nicolás Maduro de Veneçuela o Miguel Díaz-Canel de Cuba?

Espanya no pot fer avançar els interessos particulars aprofitant la presidència. Ha de mantenir una certa neutralitat. Però el cas del veïnat sud (sobretot, el Marroc, Algèria i Sahel) hauria de ser present d’una manera o d’una altra. Almenys en la reunió anual de la Unió pel Mediterrani. Es desconeix de moment si alguna d’aquestes prioritats concretes tindrà a veure amb acords amb els països magribins. Aquest 17 de juliol s’extingeix l’acord comercial i de pesca amb el Marroc, per exemple, després que hagi sigut tombat pels tribunals europeus.

Notícies relacionades

Sánchez iniciarà la presidència espanyola de la UE amb un viatge a Kíiv en suport a Zelenski

Un tribunal frena que Irlanda del Nord pugui deportar immigrants a Ruanda

La presidència es compon d’una plètora de reunions per tota la geografia espanyola. Reunions informals de ministres de cada ram en dues dotzenes de ciutats de tot Espanya. Totes les Comunitats Autònomes tenen almenys un gran esdeveniment, amb nombroses delegacions que ompliran de gom a gom els hotels i restaurants de la ciutat en qüestió: Agricultura i Pesca a Vigo al juliol, Defensa i Exteriors a Toledo a l’agost... La més nombrosa, en principi, serà la reunió dels ministres d’Economia i Finances a Santiago de Compostel·la convocats al setembre, que inclou els països de l’Amèrica Llatina que vulguin acudir a la capital gallega.

Segons les fonts consultades, que aquesta presidència de tancament correspongui a un país com Espanya, profundament europeista, és benvinguda als fòrums europeus. Sobretot, perquè l’alternativa que creix a Europa (Itàlia, Suècia, Finlàndia, Alemanya, França, Espanya) és de tall ultradretà i recelós de la UE.