La UE es prepara per reinventar-se el 2024: «Les grans famílies, Socialdemòcrata i PP europeu, ja no sumen»

Aquest dissabte comença la presidència rotatòria d’Espanya del Consell de la Unió Europea. La que arrenca és una de les anomenades «presidències de tancament». Cal anar liquidant els projectes oberts, perquè la legislatura del Parlament Europeu (de cinc anys) arriba a la fi l’any que ve i al juny se celebraran eleccions. Repassem els pròxims reptes dels 27 i el que ha donat de si aquest període amb Carme Colomina, investigadora principal de CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs) i professora associada del College of Europe a Bèlgica.

Pregunta: ¿Existeix, com es diu, un «nou ordre europeu» al qual hagi d’adaptar-se la Unió Europea en els pròxims anys?

Resposta: Sens dubte. Hi ha un nou ordre europeu, no només intern sinó també extern. Ja s’ha produït un procés d’adaptació a tots els canvis que han suposat la invasió russa d’Ucraïna. Ja hi ha un nou ordre, per exemple, en matèria de seguretat i Defensa; una evolució del concepte d’autonomia estratègica; una adaptació al nou ordre global i a les disrupcions a les cadenes de subministraments globals. ¿Com es pot fer una Unió Europea més resilient a tots aquests canvis externs i que t’afecten internament? I després hi ha el nou ordre europeu, que sortirà de les eleccions del 6 al 9 de juny de l’any que ve. Aquesta legislatura ha sigut la primera en la història en què les dues grans famílies que havien configurat la política europea, els Socialdemòcrates i el Partit Popular Europeu, junts, no sumaven la meitat més un del Parlament. Ha sigut una legislatura de geometries variables i de buscar aliances. Depenent del que passi el juny de l’any que ve, això pot anar a més.

P: ¿Hi ha una empenta forta de la ultradreta al Parlament Europeu?

R: No hi ha enquestes generals que puguin donar una pista, però si es miren els resultats electorals en els diferents estats membre es veu clarament una alça de la dreta radical. Ja eren partits forts, però ara estan als Governs en coalicions, com hem vist als països escandinaus recentment. Ara hi ha eleccions a Espanya. Aquesta tardor n’hi haurà a Polònia, on mana el partit de Jarosław Kaczyński, Llei i Justícia, un partit fort en nombre de diputats al Parlament Europeu. Hem de veure com evoluciona la situació a Itàlia, amb el revulsiu que ha suposat la victòria de la primera ministra Georgia Meloni per als Conservadors i Reformistes, un grup europeu que també ha anat guanyant múscul en aquesta legislatura.

P: ¿Quin assumpte diria que ha marcat la UE aquests anys?

R: La invasió russa d’Ucraïna, perquè tots els temes de l’agenda previs al 24 de febrer de 2022 han adquirit una nova dimensió després del començament de la guerra. Em remeto primer al concepte d’«Europa geopolítica», que ja era la promesa electoral d’Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió. Es tracta d’assegurar que la Unió Europea tingui un lloc al món, de com fer una Europa global. El mateix concepte va adquirir una rellevància nova després del retorn de la guerra a terra europeu. 

P: I, ¿més enllà de la geopolítica?

R: Destacaria el doble objectiu de preparar Europa per a les transicions verda i digital. Aquests (l’Europa geopolítica, la transició verda i la digital) eren les tres grans prioritats que Ursula Von der Leyen va presentar el 2019. Tres mesos després, vam entrar en una pandèmia global, i es va patir la disrupció de subministraments i va quedar exposada la dependència de matèries crítiques. El confinament va portar a processos de digitalització. La coordinació de la vacunació i la compra conjunta de vacunes va ser tot un salt endavant. Després, la invasió russa d’Ucraïna va alterar encara més el concepte de seguretat. Es va arribar a un cert consens sobre l’Europa de la Defensa que no existia abans. Ara la incògnita és com impactarà la disrupció de les dependències dels hidrocarburs de Rússia en el procés de transició verda. 

P: ¿Creu realment que hi ha unitat a nivell de Defensa?

R: Hi ha hagut un salt endavant, potser amb una paradoxa. D’una banda, s’ha avançat en la integració de l’Europa de la Defensa amb un consens que no existia abans. És veritat que és un consens fruit de la urgència i que hem de veure en què quedarà després. Però, alhora, ha augmentat la dependència militar i estratègica als Estats Units, perquè l’ajuda bèl·lica a Ucraïna sobretot la lideren ells.

P: ¿Per on creu que anirà la UE en els pròxims mesos?

R: Un dels grans temes que marquen el futur pròxim de la Unió Europea és clarament la seva relació amb la Xina. No només pel que suposa comercialment, sinó perquè Brussel·les pateix la pressió dels Estats Units, que vol portar els 27 cap a una línia molt més dura i contundent contra el país asiàtic. La UE busca el seu propi punt d’equilibri en aquesta confrontació bipolar que determinen Washington i Pequín. D’altra banda, estem veient una acceleració legislativa en termes de governança digital i tecnològica. En aquesta legislatura s’ha aprovat una Llei de Serveis digitals. És l’únic lloc del món amb un marc de governança de les grans plataformes tecnològiques, i això inclou la capacitat de sancionar-les amb multes milionàries. Ara es prepara una llei d’intel·ligència artificial, amb esforços que sigui una aproximació ètica. Allà hi ha una altra paradoxa: la UE lidera en legislació, però no tant en innovació. 

Notícies relacionades

Multimèdia | Israel, el país de la pau impossible

Un tribunal frena que Irlanda del Nord pugui deportar immigrants a Ruanda

P: ¿Creu que es canviarà la manera de governar la Unió? Espanya i altres països intenten acabar amb l’exigència d’unanimitat en certs aspectes.

R: Un dels temes que es discutirà en la presidència espanyola del Consell és canviar els temes en què es vota per majoria qualificada, és a dir, en què no calgui unanimitat. Per exemple, sancions o política exterior. Ja ho veurem.