Vandalisme Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Voler ser immortals
El turista que va gravar una inscripció a les parets del Colosseu no va pensar en l’important, el respecte per l’art i la història, i que si algun nom ha d’estar inscrit en aquestes pedres no són ni el seu ni el de la seva nòvia
Tothom ha vist ja el vídeo de l’home que intenta gravar una inscripció a les parets dels blocs de roca travertina que van col·locar alguns dels seixanta mil esclaus jueus que es van deixar la pell a construir el Colosseu de Roma, sota els imperis de Vespasià i Tit entre els anys 72 i 80 del segle I de la nostra era.
Hi ha un moment del famós vídeo que va gravar un altre turista i que ha indignat mig Itàlia en què l’home somriu a càmera al sentir-se observat. El somriure pícar del que sap que està fent una entremaliadura. En aquest cas li pot sortir molt cara perquè ja ha sigut denunciat per acte vandàlic contra monument d’interès cultural. Aquestes ganes de posar el seu nom sobre les parets mil·lenàries i envellir amb aquestes tants segles més com aguanti el Colosseu, invencible, impertorbable, monumental. Voler ser immortal en aquestes parets sense tenir en compte la història d’aquestes parets. Quan tot t’és igual tret de tu mateix, quan et fas poques preguntes. Per exemple, quan vius intentant no ratllar el cotxe, però t’atreveixes a clavar el cantó de la clau al travertí. No sé quan se li va acudir la idea ni quant sap de la història de Roma, potser només el que hagi trobat a Google o a la guia turística. Però sens dubte no va trobar el més important, el respecte per l’art i la història, i que si algun nom ha d’estar inscrit en aquestes pedres no són ni el seu ni el de la seva nòvia. Visca l’amor, però sisplau.
Entretots
Anècdota
Potser, però, ho va fer fruit de l’admiració i el desconcert que produeix que aquestes pedres contundents, una sobre de l’altra, continuïn aguantant l’amfiteatre, amb aquesta arquitectura el·líptica encara alçada i digna, mil nou-cents anys després. El noi, com tots, som l’anècdota en la història del Colosseu, no el Colosseu l’anècdota de la nostra vida de màxim cent anys. És la nostra història amb les seves maldats a sobre. El Colosseu empetiteix a qualsevol i, per contra, no tots semblen adonar-se’n.
