Pares, fills i el juliol terrorífic

Han acabat les classes tardanes i vespertines de dibuix, idiomes, música, dansa, esports de tot tipus i activitats diverses que inunden les agendes i destrossen les butxaques de les famílies espanyoles del setembre al juny. Ara, avui mateix, primer dia sense escoles, entrem en l’etapa de les colònies d’estiu, dels campus esportius específics on només falten les classes de cúrling, de la trobada amb la natura per buscar papallones i marmotes, de les aventures marítimes al mar per aprendre a hissar veles o remar... I resar perquè no es posin malalts o es trenquin un os. Tot un cúmul de plans i projectes sense parió que, si són en anglès o en algun idioma exòtic, fins i tot millor. El juliol és la temporada en què els propietaris de les acadèmies d’idiomes més imaginatives es fan d’or. Un dia vaig veure les tarifes d’una d’aquetes acadèmies. Només faltava dir que el projecte educatiu o ‘summer camp’ estava finançat per Goldman Sachs, el banc d’inversió americà que, com ja hem repetit mil vegades, controla l’esdevenir econòmic del FC Barcelona.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Els que s’ho poden permetre o tenen familiars a l’estranger aprofiten per embarcar els seus fills cap a destinacions foranes. Quinze o més dies interns a aprendre idiomes en un altre país. En el passat, recordo els meus companys d’escola –llavors n’eren mitja dotzena– que tornaven al setembre presumint de la seva estada a Irlanda o algun poblat anglès on aprenien a dir allò de «‘my taylor is rich and my mother is in the kitchen’», frases que va popularitzar el 1987 una cançó del grup musical Los Toreros Muertos. Aquests amics, en anglès, sempre treien les millors notes. Més d’un ha prosperat en el sector turístic a la Costa Brava. D’altres, abans, tampoc ens podíem queixar. Les ‘troupes’ formades per mares i nens de la Girona interior, Barcelona i voltants ens instal·làvem a la costa mentre els pares es quedaven de Rodríguez treballant. En temps pretèrits, els que no podíem fer les irlandes o les frances, vam aprendre idiomes i fins i tot vam començar a parlar castellà coneixent nenes i nens d’altres cases que també s’instal·laven a les zones d’estiueig.

Si conciliar durant el curs escolar la vida familiar i la feina ja és difícil i exigeix confiança i flexibilitat per tot arreu, al juliol les alarmes es disparen Un mes en què la imaginació per organitzar-se adquireix poders especials i l’habilitat de la nostra societat del benestar adquireix tota mena de facetes. Tan terrorífic pot ser el juliol per a les famílies espanyoles que encara, per rematar-ho, només faltava una campanya electoral.