Mirotic i el seu refugi

Més enllà del rendiment esportiu que ha ofert Mirotic en aquests quatre anys, el Palau ha connectat des del primer dia amb un jugador que va renunciar a la millor lliga del món per jugar per a ells. Va deixar l’NBA quan per edat i ofertes encara tenia un llarg recorregut. La seva decisió va respondre sobretot a temes familiars i va sorprendre que apostés pel Barça, quan fins aleshores era un símbol blanc. No ho va fer per jugar gratis, òbviament. El montenegrí no té cap culpa que Josep Maria Bartomeu fos, una vegada més, excessivament generós amb uns diners que no eren seus. La fitxa que li va oferir anava d’acord amb la seva qualitat, però no al pressupost d’un equip europeu.

En aquest context, s’entén el carinyo que els aficionats blaugrana li han demostrat des que es va saber que el club prescindiria dels seus serveis, just abans de l’inici de la final contra el Madrid. Mirotic va suposar al seu dia la il·lusió, i ha aconseguit aquesta identificació que costa aconseguir avui dia davant de tants canvis de cares a les plantilles.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Laporta ha pres una decisió que la majoria dels seus socis pot comprendre. En èpoques de retallades salarials, el Barça no es pot permetre una fitxa de tal magnitud en una secció deficitària. Una altra cosa és que el Palau, on es viuen sentiments i no balanços comptables, vulgui conservar el seu jugador franquícia.

A l’espera de les explicacions del club, el jugador es va avançar. Ha guanyat el relat, almenys en aquesta pista que fins avui era casa seva, on la seva connexió és inversament proporcional a la de Laporta. El president blaugrana és un agent estrany al Palau. Ja va ser xiulat en el seu anterior mandat. Potser per això, el viatge a Qatar li va impedir estar en algun dels dos partits de la final.