No fotem

Però, després de la vergonyant resolució del Comitè de Competició que clava un cop de puny a la boca al club i alhora desatén la demanda periquita, són necessàries algunes reflexions:

La primera és que tot això que està passant no és casualitat. Impossible. De la mateixa manera, crec que el club ha de rebre una sanció per la invasió del camp del dia del derbi. La van fer alguns aficionats, però ha de pagar el club. Si ens hagués passat al camp dels veïns, estaríem hiperventilant. No fotem.

De la mateixa manera, no hi ha explicació lògica de per què aquest comitè SÍ que li treu una vermella a Vinícius i NO li treu un NO-gol a l’Atlètic de Madrid. És incomprensible i inadmissible.

Mirin: el RCD Espanyol és el cinquè club que més temporades ha disputat la Lliga de Primera Divisió. El primer gol del torneig el va anotar un jugador periquito: Pitus Prat, el 10 de febrer del 1929. Al Reial Madrid, per cert. I aquell partit es va guanyar per 3 a 2, perquè parlin. Sarrià va acollir durant 74 anys enfrontaments trepidants i els tres millors partits del Mundial 82.

Aquells 87 anys a Primera no poden instal·lar-se en un continu linxament d’opinions en contra d’un club històric i exemplar, que cedeix la seva ciutat esportiva a desenes d’equips catalans i que en les altes esferes i institucions és respectat com el que més.

Notícies relacionades

Guanyar versus governar

Les veus de les víctimes

Ens espera un camí molt complicat a Segona Divisió. La demanda ens la cobraran al camp, però els àrbitres s’han guanyat a pols que mirem amb lupa totes les seves actuacions. Ells ho han decidit així, però aquí hi ha una cosa que se m’escapa i que obeeix a algun fet.

Si jo fos Gil Manzano o Del Cerro Grande no podria dormir. Però per sort no ho soc, tot i que acabaria confessant. No som idiotes. No fotem.