Gàrgoles Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Autos de xoc
Les ficcions que ens atrapen (i ‘Succession’ és una d’aquestes) no es refien dels focs artificials, sinó d’una lenta successió de detalls que configuren una evolució

‘Succession’, la sèrie d’HBO, ha arribat al final després de quatre temporades. No diré com acaba, per descomptat, perquè no toca i perquè, a més a més, és una informació pràcticament supèrflua. És igual qui hagi assolit el poder més absolut i qui hagi aconseguit que aquell negoci sigui el del segle o es converteixi en un fracàs rutilant. Les ficcions que ens atrapen (i ‘Succession’ és una d’aquestes) no es refien dels focs artificials, sinó d’una lenta successió de detalls que configuren una evolució. Més enllà de la trama que, com indica el títol, es basa en la transmissió de béns i poder, en les lluites dels descendents per esdevenir hereus, l’altre significat de ‘successió’ té a veure amb el que va escriure John Berger: «La comprensió de les coses es basa a saber-ne el funcionament, i el funcionament és temporal i ha de ser explicat temporalment; només el que es narra ens permet comprendre».
Entretots
Monòlegs memorables
Quasi totes les crítiques i comentaris sobre la sèrie acaben fent servir l’adjectiu ‘shakespeariana’. Ja s’ha convertit en un tòpic i, com a tòpic, hi ha part de veritat. Un pare que ja és vell, però que encara conserva l’esperit carnívor que el va enlairar fins al cims de la riquesa extrema, i uns fills, envoltats de voltors, de titelles i saltimbanquis, d’idiotes i de gossos rabiosos, que malden per adquirir l’estatus, l’ascendència i els diners del progenitor. Podria ser un rei Lear, per descomptat, i la cura pels detalls, la sofisticació de les accions que se solen concentrar en una unitat de temps i d’espai, els jocs alambinats dels diàlegs, la quasi indiferència amb què es punxen i s’esbudellen, són molt probablement factors que ens acosten a les tragèdies de Shakespeare, les dels monarques anglesos o les romanes. ‘Succession’, a més, té monòlegs memorables, com el d’Ewan Roy en el funeral del seu germà. O com el del Kendall, fill del difunt Logan Roy, en les mateixes exèquies. Ànimes humanes que s’enfronten en una atracció de fira, autos de xoc que giravolten en un escenari amoral.
Ja ets usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.