Llimona & vinagre Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Pere Moradell, un alcalde permanent
Va accedir al càrrec quan la localitat només tenia tres fanals i un terç dels habitants actuals. L’evolució del municipi és simultània a la seva vida.
El vot, com a eina de participació democràtica, és el màxim símbol del sistema. Amb ell es construeixen hospitals, deia Alfredo Pérez Rubalcaba. En canvi, afegia, la indiferència no construeix res. Per això cal preservar el sufragi de l’enuig, la participació de l’abúlia, el desig de la desgana. Però no ens ho posen fàcil. El fang de possibles negocis amb paperetes entela un procés que mereix revisió, adaptació i transparència. Més encara si les pols d’aquesta campanya poden ser els fangs que enfangaran la següent.
La impressió generalitzada és que la política ha anat a menys. Que es presenta incapaç de resoldre els problemes que preocupen la societat, que és per al que, en principi, es practica. El nivell de la majoria dels nostres representants sembla millorable quan es compara amb els noms propis d’un passat cada dia més llunyà. Mirada nostàlgica en època excitada. Poc té a veure el present amb aquell pretèrit que també llavors semblava imperfecte. Les coses han canviat prou perquè els compromisos públics no puguin complir-se amb l’agilitat que activa la necessitat. Fins i tot l’exigència requerida. Les mateixes normes imposades hi juguen en contra. Amb les lleis actuals no s’haurien pogut fer els grans canvis urbanístics i estructurals que van millorar el paisatge, van rejovenir les ciutats i van modernitzar el país.
Que sigui el que tenim no suposa conformar-se. Al contrari. Participar en les eleccions és una manera de deixar constància del compromís assumit. Ja no amb els candidats, ni tan sols amb les seves sigles o intencions, sinó amb un mateix. Amb l’abstenció perd força la reclamació. I tot i que les dues coses són legítimes també són èticament antagòniques. Sí, es corre el risc de la frustració i la indignació causades per l’engany. Però ens queda la llibertat de canviar d’opció. Votar-los no és casar-s’hi. Ni tan sols professar la seva religió. Molt menys el seu culte. També en això han canviat les tendències. Per sort.
Notícies relacionades
Ho sap bé Pere Moradell Callís (Torroella de Fluvià, 1953). Fa 44 anys que n’és l’alcalde i persisteix. Va accedir al càrrec quan la localitat només tenia tres fanals i un terç dels habitants actuals. L’evolució del municipi és simultània a la seva vida. Començar als 26 amb la incipient democràcia quan tot estava per fer i tot semblava possible i arribar als 70 amb la mateixa il·lusió és remarcable. Les noves circumstàncies no li resten impuls perquè la seva filosofia continua sent clara i lògica: estar al servei dels veïns i dedicar-se a resoldre els seus problemes. Fer de psicòleg i fins i tot confessor en època descreguda. I accedir a tots els serveis sense instal·lacions supèrflues. Sí a un bon dispensari i no a un gran pavelló amb probabilitats de tenir-lo buit. Pragmatisme empordanès i visió de conjunt. La mateixa que l’ha portat a resistir com a socialista en una zona eminentment independentista i superar les èpoques convulses recents veient com ara aquells que el creien equivocat li admeten que era ell que tenia raó.
A Catalunya, la línia paral·lela de Moradell és Josep Vilà a Fogars de la Selva. A la resta d’Espanya, 10 més. Pot ser que Rajoy l’encertés. Sembla que aquests alcaldes van saber elegir els seus veïns.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
