Predicar amb l’exemple

Sense avenços en les dues negociacions, Núñez Feijóo les ha centralitzades per no ser menys que Abascal i encarrilar-les a partir d’un document marc en què implícitament assumeix el fracàs de l’argument pel qual va emigrar de Galícia a Madrid entre l’aclamació de la multitud conservadora. Han passat quatre anys.

Des del carrer Génova, on mira de dirigir un partit que se li resisteix, el líder de l’oposició periòdicament es plany de l’ambient polític de la capital, esquerp i dur, deixa anar la nostàlgia, destil·la enyor familiar i envesteix Pedro Sánchez amb més duresa que convicció. Ell, que quan va arribar va advertir que no havia vingut a insultar ningú.

La doble dreta

Seguint el disseny inicial de la doble dreta, no s’esperen avenços resolutius durant les pròximes dues setmanes. Són les que tenen Castella i Lleó en el punt de mira electoral i en les quals els resultats consolidaran la tendència segons les enquestes.

Mentrestant, pel camí, al bloc conservador afí al catolicisme se li suggereix el repte de complir amb l’abstinència de paraules feridores, judicis precipitats, erradicar les calúmnies, frenar la violència verbal i cultivar l’amabilitat amb el contrari. És el "dejuni de la llengua" promogut pel Papa per Quaresma.

Lleó XIV sap de què parla perquè és el destinatari d’una campanya de desprestigi personal des d’abans d’haver assumit el pontificat dissenyada per part del potent moviment reaccionari del seu propi país. Als Estats Units no se’l considera pas gaire afí a Trump i encara menys al convers J. D. Vance.

A Espanya aquesta croada la defensa Vox a través de digitals tradicionalistes des d’on carrega contra "els que no representen l’Església veritable". S’ha de veure si el mes de juny que ve quan el Papa visitarà Espanya aquests sectors rebran amb les mateixes proclames a qui insisteix que estigmatitzar i discriminar l’immigrant és inacceptable, impropi i inhumà. Per això adverteix els nostres bisbes "del risc de manipulació dels extremismes". Una cosa que ja va ser predicada per Joan Planellas i Barnosell (Girona, 7 de novembre de 1955).

Cristianisme davant la xenofòbia

Notícies relacionades

Sarandon i el costat correcte de la història

La Ludwig Band treu suc a la xafarderia

A l’actual arquebisbe de Tarragona no li agrada gens ni mica que el tractin de monsenyor. Clar, docte i senzill, el també president dels seus col·legues catalans no fuig d’estudi. Ho va demostrar responent a un membre de la direcció de Vox que incloïa els bisbes en l’"oligarquia que odia el poble espanyol" recordant-li que "un xenòfob no pot ser un veritable cristià".

La sentència del teòleg despresa de l’Evangeli va caure com una bola de foc entre els sepulcres blanquejats que assenyalen els nouvinguts com a culpables de tots els mals. Ni tan sols una cosa tan poc doctrinal com les estadístiques ho demostra. Però Planellas ja sabia d’abans què és ser carn de fake news. Així va etiquetar les notícies que el van qualificar d’independentista durant el procés. Era una conseqüència de la benvinguda enverinada del secessionisme a la seva actual arxidiòcesi temorós que la plaça l’ocupés "un prelat espanyol".