Trampejant el temporal

Viatjar a l’Iran sabent que era endinsar-se en un dels països de l’"eix del mal" de George W. Bush era un al·licient afegit tot i que no recomanat. Un repte que permetia conjugar la grandesa de l’imperi persa i la vilesa d’un règim opressor, contrastant la cara i la creu de la civilització. Especialment dolorós per a les dones, assetjades per la Guàrdia Revolucionària si incomplien el codi indumentari o es banyaven en una platja equivocada malgrat fer-ho cobertes pel hijab i lluny de les mirades dels homes. Ells, en canvi, podien lluir l’últim model de banyador cenyit que completaven amb samarretes ajustades de grans marques internacionals, dimensionades per l’amplitud dels seus pectorals. Sorprenia ser en un país sotmès a l’embargament comercial i disposar, alhora, de tot el prohibit.

Recórrer la terra llegendària des del mar Caspi fins al golf Pèrsic suposava sentir-se observat de manera permanent per la mirada intimidadora de l’aiatol·là Khomeini, convertit en els ulls que tot ho veuen. De tant en tant, la seva figura omnipresent es completava amb la del seu successor, ajusticiat fa uns dies durant el primer atac a Teheran. Els immensos cartells amb les imatges de tots dos transmetien amb claredat que el paper de Khamenei era el de mantenir a qualsevol preu les essències d’una revolució que va canviar la dictadura del xa per la dels clergues. Quaranta-set anys després, ningú descarta que els seus destins encara es puguin tornar a creuar una altra vegada.

Una possibilitat després del compliment de l’amenaça. El Pròxim Orient tensiona de nou el mapa mundial i Donald Trump assenyala Espanya per rebel, fracassada i perdedora. Com si ell fos la mà generosa i el mandatari legalista i desprès que vetlla per altres interessos que no siguin els propis. El seu secretari del Tresor va més enllà i acusa tots els espanyols de posar en risc la vida dels nord-americans, perquè no poden disposar de dues de les seves bases per a la seva operació Fúria Èpica. L’oposició manipula un vídeo de la ministra Margarita Robles fent creure que respon a l’ambaixador nord-americà que ella sí que està amb el seu president i la Casa Blanca anuncia un fals canvi de rumb del Govern espanyol, que s’encarrega de desmentir amb contundència José Manuel Albares Bueno (Madrid, 22 de març del 1972).

Moderat

Notícies relacionades

Feijóo diu que el partit d’Abascal "està a la deriva"

Guardiola no farà un pas al costat després del fracàs de la investidura pel no de Vox

El titular d’Exteriors, la Unió Europea i Cooperació assegura que estem en una situació de màxima gravetat. I ha de ser així quan ho diu un diplomàtic acostumat a ser moderat i un ministre amb una cartera en què mai es posa el sol. Convençut de la seva obligació d’explicar-se però evitant titulars tremendistes, Albares acumula més operacions d’evacuació de ciutadans atrapats en terres de conflicte que anys en el càrrec. Hiperactiu i decidit, les seves maneres internes són criticades pels seus col·legues i subordinat malgrat guardar a la seva taula, entre altres avenços, un acord històric sobre Gibraltar, una aplaudida campanya a favor del reconeixement de l’Estat de Palestina, la dinamització del ferm suport a Ucraïna, la recuperació de les bones relacions amb el Marroc i una ofensiva per a l’acceptació europea de les llengües cooficials de l’Estat. Objectiu que està convençut que assolirà, tot i que no sap quan.

En aquests temps convulsos i precipitats, al promotor internacional de Pedro Sánchez li pesa que la diplomàcia continuï sent el camí més llarg entre dos conflictes.