Plantant cara

"El vot és més fort que una bala", va escriure per a la història Abraham Lincoln. Però no tots els seus successors es van aplicar el missatge. Al contrari. L’últim, Donald Trump, demostra cada dia no sentir-se afectat per la consigna del gran referent històric. Va avalar l’assalt al Capitoli quan els resultats de les eleccions del 2020 li van donar l’esquena i un grup de seguidors van empunyar les armes fora mentre es recomptaven els sufragis dins. El primer dia que va tornar a la Casa Blanca els va indultar i ara ataca els països amb règims autoritaris sense garantir als seus castigats ciutadans la reclamada transició cap a la democràcia, perquè els interessos del president són uns altres.

Res d’això surt gratis. Les divisions internes entre republicans ja han començat, transcendeixen sonades desercions mentre, pensant en el novembre, les preocupacions electorals s’amplien perquè el Govern practica el contrari del que va predicar per tornar al Despatx Oval. A escala internacional, embarcant-se en conflictes que es va comprometre evitar i, en l’ordre intern, per la inflació, agreujada per l’encariment dels carburants a causa de la guerra i el deute públic, que converteix el país en el més endeutat del món en termes absoluts. La conseqüència és trepitjar un territori inèdit que amenaça crèdits i salaris.

A tot això, "la ràpida i agressiva concentració de poder en la presidència i la rapidesa amb què s’està desmantellant la democràcia als Estats Units no té cap precedent en la història moderna". Així ho resumeix l’informe de l’Institut V-Dem, que situa tant la llibertat d’expressió com la llibertat de premsa en aquest país en els seus nivells més baixos des de fa 60 anys i fa tornar l’actual Amèrica de Trump a l’època de la lluita pels drets civils. Quan Martin Luther King tenia un somni i advertia que "el final de les nostres vides comença el dia en què ens tornem silenciosos sobre les coses que importen".

Alguna cosa d’això li està passant a Vox. El fer-se el desentès de la seva cúpula a les denúncies d’irregularitats econòmiques que ja van portar el Tribunal de Comptes a multar-los amb 800.000 euros l’any passat ha començat a esquerdar el que semblaven files estretes. La mitigació a Castella i Lleó de l’eufòria electoral desfermada a Extremadura i Aragó ha sigut l’excusa per explotar una crisi interna que havia sigut negada fins aleshores. Algunes paciències s’han esgotat i molts altres silencis s’han trencat. El més significatiu és el d’Iván Espinosa de los Monteros (Madrid, 3 de gener de 1971).

Congrés extraordinari

Qui va ser diputat i portaveu va renunciar a les seves responsabilitats per raons personals. I tot i que així ho va explicar, a pocs se’ls va escapar que hi havia alguna cosa més que ara acaba aflorant. S’entén llegint el seu manifest a favor d’un congrés extraordinari de la formació per reconduir el rumb i aclarir els comptes. En el text afirma que "la lleialtat política és a les idees, no a les persones". I afegeix que "el partit no és un fi en si mateix ni patrimoni de ningú".

Notícies relacionades

Bad Gyal, en bucle, amb luxe i monotema

Cap Butaca Buida celebra la festa del teatre amb 324 espectacles

Al·lusions directes al cabdillatge de Santiago Abascal, a qui critica practicar els mateixos mètodes que va denunciar quan aquest va abandonar el PP. I entre laments per la falta d’autocrítica, pels errors i la concentració extrema de poder, assenyala que liderar un partit polític no és dinamitar-lo.

Mussolini va replicar Lincoln. El Duce va dir preferir 50.000 rifles a cinc milions de vots.