L’era de les alcaldesses

La cita d’aquest diumenge protagonitza la segona entrega del 8M Tot l’Any, l’aposta editorial d’EL PERIÓDICO a favor de la igualtat que durarà fins al març del 2024. Una radiografia de Carlota Camps, amb una precisió digna del Rotring més fi, constata una realitat que, per coneguda que sigui, no deixa de doldre. Hi ha 500 poblacions catalanes que no han tingut mai una alcaldessa en més de 40 anys de democràcia. És a dir, més de la meitat. Avui, dels 947 ajuntaments, poc més de 200 tenen una dona al capdavant.

El mapa millora a l’analitzar les grans ciutats. De les 11 poblacions amb més de 100.000 habitants, cinc estan governades per dones, entre les quals Barcelona. Els pobles petits, que són majoria, queden com la gran assignatura pendent. Els experts atribueixen aquesta situació a la dificultat per conciliar i als estereotips de gènere, que s’agreugen als pobles.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

La paritat és a anys llum, per molt que Sánchez anunciés una llei a l’inici de la campanya que encara no està en vigor i que obligarà els partits a presentar llistes cremallera (homes i dones s’integraran a les llistes de manera alterna).

Cal esperar que més dones aconsegueixin ara la clau del govern local. Tenir alcaldessa no és per se bo ni dolent, ni tan sols en polítiques d’igualtat. La gestió municipal dependrà de les persones que l’exerceixin, de la seva orientació ideològica i de la seva feina, no tant del seu gènere. Però, tot i així, la paritat és un objectiu necessari i desitjable per a tota societat avançada, que ha de fer lloc en política al 50% de la població.