¿Qui tem Ada Colau?

La barreja de crítiques encertades i d’altres fabricades és a la base del ‘tothom contra Colau’ que presideix els debats, cosa que li proporciona a l’alcaldessa sortint una envejable posició en el tauler electoral. La candidata assetjada pel sistema i pel pensament dominant, que alguns ciutadans que no pensaven concedir-li un tercer mandat poden acabar votant, però estan enfadats davant tanta unanimitat. La polarització té aquestes coses. Si el que es pretenia era fer-li a Colau una crítica raonada, n’hi havia prou de començar pel principi. Per la forma de governar i la mandra de pactar, en una ciutat que aspira a ser la capital del pactisme des dels temps de la Corona d’Aragó i el Compromís de Casp. N’hi hauria hagut prou que li haguessin exigit menys abusar del poder i més pencar-se l’hegemonia. Per dir-ho amb paraules que entendran alguns dels seus assessors, menys Trotski i més Gramsci. Però aquest no és el tema de fons d’aquest article. Més enllà del que es diu en els debats, ¿quin polític tem de veritat que Ada Colau torni a ser alcaldessa?

Notícies relacionades

Colau acusa Trias de «trumpisme» per dir que unir el tramvia contamina més que el cotxe

Collboni assegura que no se n’anirà de l’ajuntament si perd i que Maragall farà «el que li digui Aragonès»

¿Pere Aragonès? No ho crec. Des dels temps de Jordi Pujol, es va imposar una màxima nacionalista: millor tenir davant, a la Casa Gran, un alcalde que no ho sigui a qui es podrà acusar de no entendre la Catalunya profunda si exigeix massa o mostra pretensions polítiques. En els temps del tripartit, l’esquerra també va fer seva la idea, de manera que si Salvador Illa arribés a ocupar la presidència de la Generalitat en les pròximes eleccions, tampoc l’obsessionaria que l’ajuntament no estigués en mans dels seus. Això no li impedeix acompanyar Jaume Collboni. Una victòria de Xavier Trias no seria un bon assumpte per als socialistes catalans, perquè ningú sap fins on arriba la mà de Carles Puigdemont. Així les coses, el suport del PSC a Collboni no presenta falles perquè si ell baixés a les enquestes pujaria Trias, pel vot útil anti-Colau.

Pot semblar un galimaties i ho és, però n’hi ha més coses. ¿Què prefereix Pedro Sánchez? La primera resposta és que guanyi Collboni, però la seva aposta real és la d’Illa per a la presidència de la Generalitat. Altrament hauria torçat el braç del PSC per posar al capdavant de la candidatura de Barcelona un Illa que hauria resultat imbatible. A Sánchez que guanyi Colau tampoc li treu el son, i la raó és en les pròximes legislatives. Imaginem que Podem no entra a l’Ajuntament de Madrid mentre Ada Colau guanya a Barcelona. ¡Bingo! Yolanda Díaz i Sumar tindran el camí més lliure per al desembre i Pablo Iglesias haurà d’ampliar la programació de Canal Red per explicar tots aquests fets. ¿I Alberto Núñez Feijóo? Tal com són les coses per al PP a Catalunya, només es pot plantejar les municipals de Barcelona en termes de mal menor. Salvar els mobles amb Daniel Sirera si aconsegueix frenar Vox. ¿Li importa que segueixi Colau? D’un temps ençà, el Partit Popular ha reprès la vella idea de la conjura judeomaçònica, i ha substituït les obsessions de Franco per les d’Aznar. Populistes i independentistes són ara els venedors de pàtries. Ada Colau i Oriol Junqueras. Com més poder tinguin als dos costats de la plaça de Sant Jaume, millor li anirà al PP a Espanya, pensen a Génova, i opten per una aposta suïcida pensada per Isabel Díaz Ayuso per acabar amb Feijóo.