1
Es llegeix en minuts
El president de la Generalitat, Salvador Illa, con el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, este martes

El president de la Generalitat, Salvador Illa, con el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, este martes / Rubén Moreno / Govern

El conseller Albert Dalmau s’assembla a aquests robots infal·libles que els xinesos exhibeixen, orgullosos. Té Catalunya al cap, i resposta a tot. Coneix els trams de Rodalies que estan sota mínims, esmenta instituts en què les ràtios alumne/professor són insofribles i d’altres en què la vida dels mestres és més suportable, i se sap d’una tirada quan toca ampliar una planta d’hospital, o on cal fer un túnel que s’hauria d’haver fet fa anys. No està malament per a algú que va passar mitja vida a Barcelona. Les seves respostes solen estar basades en el coneixement dels dossiers i en una confiança infinita en la capacitat de gestió del Govern de Salvador Illa. No s’ha d’objectar res a un tarannà com aquest, i més després d’una dècada en què la gestió va tenir tan poc predicament a Catalunya. Durant el procés tot era narrativa. Èpica, sens dubte, però més basada en el desig que en el diagnòstic. Així ens va. Les receptes que proposa Dalmau als problemes que pateix Catalunya poden ser discutibles, però són coherents amb un Govern socialdemòcrata que necessita el vot d’uns socis situats a l’esquerra.

No obstant, la seva actuació i la del Govern resulten menys convincents quan els plantegen el dèficit que pateixen en matèria de relat. Això és, en la capacitat de verbalitzar una visió estratègica que doni sentit a la gestió. No és res de nou. Pujol va tenir fins a cert punt aquesta capacitat. Cada pedra que posava estava al servei d’una visió de Catalunya que va convèncer molta gent abans que els independentistes se la carreguessin. També en va tenir Maragall com a alcalde, amb la idea d’una Barcelona oberta a la mar i al món (més que com a president, quan va substituir el relat per la fugida cap endavant). Al segle XXI no hi ha política sense relat. Sense integrar els èxits en un discurs que pugui ser llegit a partir de les emocions (entre les quals hi ha la identitat). Ja està bé que millori la gestió, però falta relat. ¿Quina és la Catalunya que ell i Salvador Illa tenen al cap.