Interrail espanyol Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Les promeses bumerang
Aquesta i altres propostes, de totes les administracions, ¿com les pagarem? ¿D’on sortiran els diners?
Per fi ja estem en campanya electoral –a partir de la mitjanit de dijous a divendres– i els partits ja sabem del cert que ens prometran una allau de coses suposadament bones a cara descoberta. I és un alleugeriment perquè tothom entén que en campanya electoral bàsicament es fa propaganda. Per això és tan pervers que tots els partits que tenen poder en alguna institució hagin aprofitat les últimes setmanes per llançar propostes per tal de caure bé a l’electorat i guanyar-se un vot per als seus representants municipals. Era la mateixa propaganda però sense que ho semblés tant.
La pregunta, pregunta retòrica perquè realment, tristament, no ho espero, és si aprofitaran la campanya per al com ja que els últims dies s’han destinat tants esforços per al què. L’exemple més evident és la creació de l’Interrail espanyol bonificat perquè els joves facin turisme per Espanya. Amb la xarxa tal i com és, centralitzada a Madrid, és fàcil pensar que amb diners públics alguns es pagaran les farres a la capital. Però bé, si tot anés de meravella seria fantàstic, tant de bo no hi hagués dèficit públic i tot això ho poguéssim pagar. Però aquesta i d’altres propostes, de totes les administracions, ¿com les pagarem? ¿D’on sortiran els diners?
Entretots
Estem instal.lats en un moment socioeconòmic en què les ajudes són necessàries perquè molta gent ho està passant malament, i sembla que cada cop en són més. Però que les ajudes no ens facin no pensar com es paguen i l’impacte retardat que tenen en nosaltres, els ciutadans. L’efecte bumerang de les ajudes. Les llancem i tornen d’una manera que no ens expliquen però que sabem: les paguem tots. Paguem impostos a gust, molts de nosaltres, però per serveis i ajudes necessàries i d’aplicació transparent, i a molts ens agradaria veure l’Excel dels diners que surten i entren i el moviment de caselles per saber d’on surten els calers quan la despesa creix. Això que molts fem a casa, més per necessitat i control que per divertir-nos, ens agradaria que els polítics, quan prometen alguna cosa, també ho fessin i ens ho expliquessin. El com. El què ja sabem que sempre és meravellós.
