¿On vas amb tanta pressa?

A questa setmana he assistit per primera vegada a una conferència sobre intel·ligència artificial. Va ser una masterclass a càrrec d’un gran divulgador en la matèria, que amb mestria i simpatia ens va voler fer veure que la nostra manera de viure, la de sempre, és una pèrdua de temps. Vam riure, fins i tot, dels seus acudits sobre els qui veuen el got mig ple i els qui el veuen mig buit; amb això de la IA, rematava, ell és dels qui beuen l’aigua mentre els altres discuteixen.

No va durar més de mitja hora, però va aconseguir que el temps es comprimís gràcies a la quantitat d’eines que va desplegar en diverses pestanyes del navegador, totes treballant alhora per ell.

En aquells 30 minuts vam veure com es poden escriure correus, llegir el diari i obtenir un resum en segons, preparar guions i fer que els llegeixi la teva veu clonada i gravar pòdcasts sense badar boca, mentre en una altra pestanya la IA entra en el teu compte del supermercat i fa la compra de la setmana parant atenció als ingredients que et caldran per a l’estofat que voldràs cuinar diumenge (tu o el teu robot de cuina) per a sis persones, sense pebrot. També pots fer que et canti el Per molts anys amb la teva veu i enviar-ho a l’amiga que fa anys, només per comprovar fins on arriba la màgia.

Tot embolicat en un discurs perfectament greixat sobre l’eficiència i l’estalvi: menys temps, més vida, més productivitat. Més diners. I no ho fas tu, deia.

Ell parlava molt ràpid i jo intentava seguir-lo, però amb cada nova demostració sentia que m’arribava una altra onada d’informació abans d’haver pogut pair l’anterior. Hi va haver un moment que ja no pensava si tot allò feia servei o no; simplement intentava respirar dins del ritme que s’havia imposat a la sala.

Notícies relacionades

Gemma Nierga i la criança

Buenafuente anuncia una aturada laboral «per prescripció mèdica» després d’anunciar que presentarà les Campanades de TVE

En vaig sortir amb una sensació estranya d’esgotament. Com si m’haguessin fet passar per una màquina de rentar de conceptes i resultats espectaculars, però sense temps d’estendre la roba. Estendre al sol la seva lògica d’urgència, aquesta promesa que cada segon es pot aprofitar més bé.

A mesura que va anar passant el dia, vaig anar descodificant el meu malestar. No vull córrer pas tant, ni haver de córrer per tot, ni convertir qualsevol cosa en un tràmit amb mèrit. Necessitem temps per perdre, per fer, i sobretot, per entendre.