NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La morositat dels crèdits ICO

2
Es llegeix en minuts
La morositat dels crèdits ICO

JOSÉ LUIS ROCA

Un dels instruments més publicitats pel Govern de coalició en els mesos més durs de la pandèmia van ser els anomenats crèdits ICO (Institut de Crèdit Oficial) que es van donar a les empreses i autònoms per fer front als invenuts durant aquells mesos. Aquests crèdits van ser tramitats pels bancs, però comptaven amb l’aval de l’Estat de fins al 80% del valor total. Es van concedir un total de 140.737 milions d’euros, dels quals se’n van avalar 107.187. No s’ha de ser analista financer per entendre que la majoria eren crèdits d’alt risc, perquè es van dedicar a pagar despeses corrents que només es podien recuperar per un increment posterior de les vendes i els marges que era dubtós que es produís. Com més petit era el beneficiari, més difícil se suposava la recuperació. Un gran hotel que va pagar amb crèdits ICO la llum o les quotes hipotecàries durant el confinament podia aspirar que, acabada la pandèmia, se li omplís l’hotel per les ganes de sortir de la gent com ha passat. Però una perruqueria que va estar setmanes tancada o a mig gas no tenia cap possibilitat que, acabat el confinament, els seus clients es pentinessin tres vegades a la setmana. Aquests 100.000 milions avalats per l’Estat són, doncs, una bomba de rellotgeria del 10% del PIB que ronda pels comptes públics quan falten sis mesos perquè tornin a estar en vigor les regles fiscals.Pablo Allendesalazar avança aquest matí les dades que farà públiques l’ICO i, de moment, la morositat només afecta l’1,67% de l’avalat. Però compte, que les dades són opaques perquè només s’estan abonant els imports referits a la suma corresponent de les quotes impagades, no del total del principal. És a dir, si algú devia 1.000 euros i havia de tornar-los en 20 quotes i n’ha deixat de pagar 5, només es comptabilitzen en la morositat 250 euros. A l’espera que les empreses puguin continuar pagant el que falta. Cal tenir en compte que la majoria d’aquests crèdits tenien una carència fins al mes de juny de l’any passat, de manera que és el balanç de nou mesos i no de tres anys. La tendència pot ser progressiva. No ens cansarem de repetir que els partidaris dels estímuls fiscals han de ser els més interessats en el rigor en la seva execució. Deixar desfalcs sota les alfombres no farà més que facilitar als partidaris de reduir el pes del públic arguments a favor de les seves tesis.