Visita vip Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Xut d’autoestima per a Barcelona
La fascinació de Springsteen, Obama i Spielberg per la ciutat és un altre dur revés per al relat impostat de la Barcelona bruta i decadent
Demano perdó d’entrada per ser sentimental i cursi: soc un d’aquests estranys que quan vaig sentir el ‘Boss’ saludant aquesta ciutat amb el ja famós «hola, Barcelona; hola, Catalunya» em vaig emocionar. Quan vaig veure Obama i Spielberg passejar per Barcelona vaig sentir una altra vegada l’orgull de ser d’aquesta ciutat. Quan vaig veure l’espectacular foto de Springsteen i els seus dos acompanyants de luxe a l’Amar de Rafa Zafra vaig sentir emoció del talent que és capaç d’atraure Barcelona. També demano perdó perquè no em va escandalitzar l’aparatós dispositiu de seguretat que arrossegava la comitiva, ni encara menys que es destinessin alguns Mossos per protegir-los, ni vaig percebre cap mena de provincianisme en l’alegria que alguns van sentir pel seu ‘tour’, visita a Montserrat i al Museu Picasso incloses. Tampoc vaig sentir vergonya per la gent que espontàniament els aclamava pel carrer, ni em va semblar un escàndol que hagués de tancar-se algun museu per les lògiques complicacions que comportava la seva seguretat. En alguns comptes de Twitter, on qualsevol notícia positiva és convertida en un femer, s’ha intentat polemitzar amb la visita d’aquests tres monstres de la cultura americana, però l’única realitat és que la repercussió mundial del concert de Springsteen, amb tot el seu seguici, agradi o no, ha posat per enèsima vegada Barcelona al centre del món, i ha deixat en evidència, una vegada més, tots els discursos catastrofistes, forçadament apocalíptics i interessadament autodestructius sobre la nostra ciutat.
Entretots
Gran notícia
Perquè, per molt que es vulgui relativitzar, no sembla cap casualitat que Bruce Springsteen escollís Barcelona per iniciar la seva gira mundial, com no és cap casualitat que fos precisament aquesta ciutat l’escollida per Obama i Spielberg per acompanyar el seu amic. Evidentment, no cal ni dir que Barcelona és molt més complexa que aquesta postal de somni que ha vist aquesta comitiva de rics i poderosos del país més ric del món, i que cap visita pot ni ha de tapar que la nostra ciutat té problemes molt seriosos i reptes enormes per afrontar. Però d’aquí a minimitzar o ridiculitzar aquesta visita revitalitzant hi ha un bon tros. Perquè, sí, que el polític, el cantant i el cineasta potser més influents del planeta hagin escollit Barcelona per ajuntar-se i passar una bona estona, és una gran notícia per a tots nosaltres, fins i tot per als rondinaires que ho neguen. Una visita, per cert, ben aconsellada i respectuosa en tot moment amb els nostres costums: des de Springsteen subtitulant en català fins a la seva actitud als restaurants, on han anat demanant simplement el que es menja aquí. Sí, ens ha anat bé una mica de xut d’autoestima. El relat de la Barcelona bruta, decadent i acabada, sovint amb interessos electorals i amplificat amb poc èxit per algunes elits, ha patit un altre dur revés. Si estàvem tan malament i tot era tan horrible, ¿què hi feien Obama, Spielberg i Springsteen a Barcelona? Per cert, als obsessionats amb les comparacions: a Madrid ni se’ls espera. A cap dels tres. Com couen de vegades les bones notícies.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
