El Primer de maig i els salaris

La baixada dels salaris reals genera malestar social, i si el consum de les famílies és el motor de l’economia, ¿com dimonis hem sortit de la crisi i no hi ha hagut un esclat social? Perquè en molts països, i a Espanya, les pensions, el salari de moltes famílies, s’han revaloritzat amb l’IPC. És un gran estabilitzador econòmic i social. I aquí els últims anys hi ha hagut un fort augment del salari mínim (47%) que afecta els que tenen menys ingressos. Ho reconeixen Unai Sordo i Pepe Álvarez en un bon article amb motiu de l’1 de Maig.

I els dos sindicalistes asseguren que per a 2,7 milions (el 30% dels subjectes a convenis) l’augment salarial del 2022 va ser del 5%. Clar, per a d’altres va haver de ser inferior al 2,8% de mitjana. Que pugin més els salaris és, doncs, convenient. Per justícia social i perquè fa dos trimestres que el consum privat baixa. A més, el benefici de les grans empreses ha pujat molt. 

Notícies relacionades

La inflació repunta a l’abril fins al 4,1%

La pujada salarial escala al 3% fins al març, davant una inflació mitjana del 5%

Però no tots els sectors econòmics van bé i la gran majoria de les empreses espanyoles són petites i viuen mals temps. El 2022 en van tancar 26.000, rècord històric. Per això la negociació entre patronal i sindicats no serà fàcil. La UGT i CCOO exigeixen un acord general i plurianual, però els empresaris –por de la gran incertesa– prefereixen negociar conveni a conveni. Les pujades salarials no haurien de portar al tancament de petites empreses que ja pateixen l’escalada de tipus d’interès. 

La prioritat és reduir la inflació. Ja ha baixat el 4,1%, però la dels aliments –la que més castiga els salaris baixos– és en el 16%. L’economia creix, però els salaris es continuen devaluant. Dolent per a l’equilibri social.