Llimona & vinagre Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Manel Domínguez, l’edat sense límits

Al seu llibre ‘Sénior. La edad que no cesa’, el comunicador denuncia el menyspreu actual cap als grans

Marta Pérez

Sentir-se jove malgrat els anys biològics és una decisió personal. És un tema de la ment sobre el cos. Amb permís del cervell, per descomptat. «Si no t’importa, no importa», va sentenciar amb la seva contundència habitual Mark Twain. El pare de Tom Sawyer i Huckleberry Finn, que va arribar i se’n va anar del món coincidint amb dues visites del cometa Halley i que ironitzava sobre l’edat pensant que la vida seria infinitament més feliç si es pogués recórrer al revés. Néixer als 80 i baixar gradualment als 18.

Segur que els grans del rock en actiu li donarien la raó. Bruce Springsteen, per exemple, aquests dies entre nosaltres omplint doblement l’Estadi Olimpic de Montjuïc com a avançament del que l’espera a la seva gira europea. Els seus 73 es dilueixen a l’escenari tant com Bob Dylan difumina els seus 81, quan apareix amb la seva guitarra mostrant un gran talent i un malcarat caràcter. I què dir de Rod Stewart, que als seus 78 recorrerà alguns festivals d’estiu. O de Sabina, que ha tornat després de les seves reticències als 74. Un any menys que el seu amic Victor Manuel, que segueix llargament ovacionat en els seus directes. O Raphael, que als 79 manté un anhelat esperit etern. Per alguna cosa serà.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

A alguns barcelonins les pròximes eleccions a l’ajuntament els plantegen el dubte entre Xavier Trias i Ernest Maragall. Tenen 76 i 80 anys, respectivament. Dos veterans de la política que pugnen per recuperar el millor de l’essència viscuda per tornar a la ciutat el glamur perdut. La possible pèrdua d’energia es veu compensada per la creixent experiència, ja que aquests són elements que acaben establint una mena de relació inversament proporcional en el cercle vital. Una cosa que sol molestar els joves impulsius que voldrien via lliure a les seves aspiracions, sense passar per l’etapa que forja el destí a base d’esforç, constància i voluntat. La història ho ha demostrat fins abans que el clamor dels drets esquivés l’obligació dels deures. I això ha portat a algunes incomprensions que es denuncien com a interferències, quan també són impotències. I parlen de la generació tap que, existint, en l’època tecnològica impedeix menys del que es creu perquè el domini digital allunya els que pensen en analògic.

Avenços mèdics i científics

Notícies relacionades

En aquestes, Joe Biden anuncia la seva candidatura a la reelecció. Tots els titulars han inclòs la seva edat. Els 80 anys actuals serien 82 al revalidar el càrrec i 86 quan deixés la Casa Blanca si res hi interferís. Un detall edatista segons Manel Domínguez Gómez (Barcelona, 1951). Al seu llibre ‘Sénior. La edad que no cesa’, el comunicador denuncia aquest menyspreu actual i el presenta com una campanya de ‘fake news’ permanents. Però anuncia que ja es va dissenyant una revolució. A meitat de segle els més grans de 65 anys seran el 21% de la humanitat. A Espanya ja superen els nou milions i la mitjana del seu creixement anual oscil·la entre les 100.000 i 200.000 persones que esperen perdurar tant com puguin.

A la incessant evolució de l’esperança de vida se li afegeixen els avenços mèdics i científics, que ja permeten que els centenaris no siguin una excepció, i que les seves expectatives segueixin el ritme de la voluntat. Al professor Domínguez li dona la raó Maria Branyas, la catalana convertida en la persona més longeva del món: «Soc molt vella, però no idiota».

Temes:

Bruce Springsteen Xavier Trias Joe Biden Ernest Maragall

Inicia sessió 0 Comentaris