Lula, Xi i Ucraïna

Després d’una legislatura marcada pel populisme bolsonarista, el nou president brasiler, Luiz Inácio ‘Lula’ da Silva, ha tornat el país a l’escena internacional amb una intensa agenda diplomàtica en què la guerra d’Ucraïna continua ocupant un lloc preeminent. Abans de viatjar a Lisboa i Madrid, on va mantenir un dinar amb el Rei i es va entrevistar amb Pedro Sánchez, el veterà polític va viatjar als Estats Units per recuperar la relació constructiva que ja va mantenir amb Washington en la seva anterior etapa al capdavant del gegant iberoamericà. Es va desplaçar també a Pequín per dialogar amb el president xinès, Xi Jinping, que, com s’ha vist després de la conversa telefònica que va mantenir aquest dimecres amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, és una peça clau per intentar que Moscou i Kíiv acostin postures de cara a una eventual negociació. Lula ha enviat també un assessor de confiança a entrevistar-se amb Vladímir Putin i ha presentat una proposta de pau basada en la creació d’un G-20 amb països que no tinguin interessos directes en el conflicte. Es tractaria d’una mena de tercera via per construir la pau a Ucraïna.

Però el que ha causat irritació a la Unió Europea ha sigut el seu rebuig d’enviar armes a Kíiv, la seva equidistància amb Rússia i la insinuació que Occident no té pressa per concloure la guerra. Per això Sánchez, tot i que pròxim ideològicament a Lula, va deixar clar el seu suport a Zelenski i va destacar ostensiblement davant els mitjans congregats a la Moncloa en presència del mandatari brasiler la diferència entre país agredit i país agressor. També Felip VI, plenament alineat amb l’Executiu, va manifestar en el dinar d’honor a Lula que «Espanya ha rebutjat fermament i sostingudament la injustificable agressió de Rússia en tots els fòrums internacionals».

Diferències amb Sánchez

Lula, que té la seva influència en el concert internacional, ha aprofitat el seu viatge a Lisboa i a Madrid per rebaixar el nivell de tensió amb Washington i Brussel·les condemnant l’agressió de Moscou. Això sí, en termes molt diferents als que ha utilitzat Sánchez i evitant l’atribució de responsabilitats. El brasiler s’ha esforçat a situar el focus en la necessitat d’aturar la guerra i ha retret a la comunitat internacional la seva falta d’implicació per aturar el conflicte. Sánchez, que va admetre diferències de «matisos» amb el seu convidat respecte a Ucraïna, va voler, no obstant, remarcar la nova etapa que s’obre entre els dos països després dels gairebé sis anys d’aïllament de Bolsonaro.

El viatge de Lula a Madrid en vigílies de la presidència espanyola de la UE ha servit a més per preparar la cimera entre la UE i la Comunitat d’Estats d’Amèrica Llatina i el Carib (CELAC) que tindrà lloc el juliol a Brussel·les, i que podria ser decisiva per tancar el tan postergat acord entre la UE i Mercosur. La UE en el seu conjunt és cada vegada més conscient que ha de recuperar la seva influència sobre Llatinoamèrica si no vol veure com la Xina continua augmentant la seva presència a la regió. Espanya, tradicional pont entre les dues vores, pot i ha de ser clau en aquesta operació.