Amb total normalitat, per Fonalleras

És un comunicat a la defensiva. Es declaren captius i desarmats davant l’ineluctable destí, incapaços de lluitar contra els designis (¿potser malèvols?) de Tebas, i conscients de l’enorme capacitat d’atracció del Barça. Em va recordar el conegut dístic de Pietro Bembo a la tomba de Rafael, el pintor, per descomptat. Diu: «Mentre va ser viu, la Natura va témer ser vençuda per ell». La capacitat de reflectir el món i la seva vàlua artística eren tan descomunals que el món va tenir por de perdre la partida contra l’artista d’Urbino.

Notícies relacionades

La contracrònica del Getafe-Barcelona. Gairebé cinc hores sense marcar

El Barça suma el segon empat a zero de la setmana a Getafe

Amb el Barça i els llibreters, ha passat el mateix. Algú ha arribat a pensar que podria ser que un partit de futbol deslluís la diada fins al límit d’haver de recordar a la ciutadania que no passa res, tot i que el Barça jugui a la tarda. És un país de bojos. Si el partit contra els de Simeone s’assembla una mica (només una mica) a l’exercici de somnolència de Getafe, no crec que ni llibreters ni escriptors hagin de patir. Qui sí que pateix és un amic meu, pessimista per naturalesa quan es tracta de parlar del Barça, que m’escriu poc després del final del partit. «Mira que et dic», proclama amb solemnitat, «aquesta lliga la perdrem». Li contesto que és un exagerat i que només és qüestió que caigui el fruit que ja és madur. No utilitzo la metàfora agroalimentària, però ja m’entén.

Quatre recomanacions

Ja que parlàvem de llibres i ja que l’atmosfera blaugrana s’entela una mica amb l’empat, dediquem-nos almenys a llegir. Destaco quatre novetats. Una, la biografia sentimental de Jordi Puntí, que ja és un clàssic, ara renovat i ampliat (‘Tot Messi i més’). Una altra, la novel·la que Enric Calpena ha construït a partir de la història d’un club a punt de ser decomissat i en perill de dissolució durant el conflicte civil de 1936-1939. Es diu ‘En guerra’, comença amb la desoladora escena de l’afusellament de Josep Sunyol a la carretera del Guadarrama i s’acaba amb un retrat de l’heroïcitat dels treballadors per salvar l’entitat. La ‘Gran Enciclopèdia del Barça’ és una altra cosa. Un invent estrafolari i divertit dels de La Sotana sota l’aparença d’un vademècum culer. Amb doble sentit proclamen: «Tots units fem riure». I, finalment, un relat colpidor de Joan Jordi Miralles (‘Triomfador’) sobre els anys d’aprenentatge i patiment d’un jove aspirant a estrella a La Masia dels 90. Diu Miralles: «A l’esport d’elit arriben els més cabrons i fills de puta». Poden comprar-los amb TOTAL NORMALITAT a les llibreries habituals, fins i tot en horari esportiu.