La contracrònica del Getafe-Barcelona. Gairebé cinc hores sense marcar

El protagonista

Ni tan sols el sempre combatiu Gavi es va poder reconèixer a si mateix. Com a coartada se li pot concedir que l’àrbitre va mirar de mutilar-li les ales tot just saludar-se al camp. Primer minut i targeta groga per una lluita al migcamp sense transcendència ni particular intensitat. Va ser una jugada com qualsevol altra. Però Pulido Santana va voler marcar-li la ratlla d’entrada. Es diria que la campanya anti Gavi propulsada des de certs fòrums madrilenys comença a deixar pòsit. No hi ha cap altra explicació perquè s’activés amb tanta celeritat el ressort de la cartolina. Precocitat fins i tot en això. Tot just 18 anys i ja és objecte de la fúria del madridisme mediàtic.

La commemoració

Notícies relacionades

El macrofestival d'escalada Climbing Madrid celebra l'esperit de superació

L’Olympiacos arrasa per forçar el cinquè partit al Palau

Ansu Fati va arribar als 100 partits amb el Barça. Va començar el dia de la celebració des de la banqueta. Li devia coure. Xavi va preferir col·locar Balde a la seva posició natural i incorporar Jordi Alba al lateral. Com experiment, un fiasco. Ahir tot va ser un fiasco. Tant un com l’altre van estar molt espessos. I enmig del concert de badalls va entrar Ansu Fati. Era el minut 68 quan va poder anotar-se el centenari com a blaugrana. D’aquests 100, només n’ha completat 5, el que delata clarament com ha sigut el seu historial al Barça fins ara. Algun esclat que va disparar l’entusiasme i molta irregularitat, a banda de moltes lesions. El balanç és de 26 gols i 7 assistències. Aquest diumenge va tornar a ser intranscendent.

💯 partidos con el Barça

Felicidades, @ansufati 👏 pic.twitter.com/KjuCRSVHg3

— FC Barcelona (@FCBarcelona_es) 16 de abril de 2023

La mala ratxa

Un altre 0-0 de l’equip de Xavi, un altre empat que manté el Barça en una distància còmoda d’11 punts com a líder de la classificació. És el segon 0-0 consecutiu, una cosa que pel que sembla no passava des del 2005. El millor és que la porteria pròpia continua blindada com si fos la d’una caixa d’estalvis. El pitjor és que no es marca ni a camp obert. Tres partits seguits sense anotar. Uns 270 minuts. Gairebé cinc hores en total. L’equip, està clar, ha perdut metxa. Li costa crear ocasions, donar circulació fluida a la pilota i dominar com ho fan els grans. Ni Lewandowski ni cap dels davanters surten de la seva pertinaç sequera. El més sa seria pensar que quan tornin els lesionats, al paisatge àrid li arribarà l’aigua. Per posar-se positiu i tal.