25 anys de pau a Irlanda

Ara fa 25 anys dels acords i la situació no és òptima, però el president Biden –la pau no hauria sigut possible sense la pressió de Clinton sobre la Gran Bretanya i els republicans irlandesos– i Rishi Sunak, un primer ministre més assenyat que Boris Johnson, seran a Belfast per celebrar-ho. I el llavors petit partit de l’Aliança, ni catòlic ni protestant, tendeix a l’alça.

Els acords es van basar en alguns punts. Un, de vague, que Irlanda del Nord decidiria algun dia el seu futur en un referèndum acordat. Un altre, molt concret, que hi hauria eleccions al parlament (l’Stormont) amb llei proporcional, però que el Govern seria sempre compartit entre protestants i catòlics, que tindrien el mateix pes. Així, l’intransigent líder unionista, Ian Paisley, i l’excap de l’IRA, Martin McGuinness, van compartir Govern. Comparar no és vàlid, tot és molt diferent, però... ¿s’imaginen Ibarretxe, Mayor Oreja, Otegui i Redondo Terreros en un mateix Govern? 

Notícies relacionades

Irlanda del Nord: 25 anys sense bombes però sense reconciliació

Regeneració democràtica: què com i amb qui

El govern amb veto mutu no ha funcionat bé i ara està paralitzat, però va ser clau per a la pau. També la desmilitarització de l’Ulster i la promesa republicana d’entregar les armes a canvi de l’alliberament dels presos –tots– en un termini de dos anys.

Els acords van ser imperfectes i s’han de renegociar, però van posar fi a 30 anys de sagnants combats i ningú creu possible la marxa enrere. Quan a Espanya es llancen anatemes contra partits bascos, o catalans, que tenen molts vots seria bo pensar en Irlanda. Les exclusions per principis, o el Codi Penal, no haurien ajudat gens.