La presidència del Parlament, en mans del Parlament

D’un temps ençà, el prestigi de les institucions públiques pateix una erosió accelerada. Si preguntéssim sobre les raons per les quals s’ha anat acumulant tal descrèdit, així com sobre el moment en què es pot situar l’inici d’aquest procés, probablement cadascú tindria la seva resposta. És innegable, però, que el problema existeix i que les institucions catalanes, incloent-hi el Parlament, també el pateixen.

La mateixa Mesa no n’és una excepció, i la situació en què es troba la seva presidència no hi contribueix, a millorar-ne la imatge. La vicepresidenta primera exerceix de forma provisional les funcions de la presidència, des del moment en què se li va obrir judici oral a la Sra. Borràs, per un assumpte relacionat amb un fraccionament de contractes mentre dirigia la Institució de les Lletres Catalanes.

Recentment s’ha conegut la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que condemna la Sra. Borràs per falsedat en document oficial i prevaricació administrativa. Més enllà del dret a combatre la sentència amb els mitjans al seu abast, que amb tota legitimitat assisteix la Sra. Borràs, resulta del tot incomprensible que arrossegui una institució com és el Parlament en la seva estratègia numantina, i menys encara que reclami la seva "restitució".

Preocupa una certa concepció patrimonial de les institucions que traspuen certes declaracions públiques. Cal recordar, per tant, que ningú no està per sobre d’unes institucions que pertanyen al conjunt de la ciutadania de Catalunya. Qui s’hi atrinxera en fa un mal ús, afeblint-les.

Davant d’aquest context, i del risc que l’estranya situació en què ens trobem s’allargui indefinidament, el grup parlamentari socialista, com a primer grup de la cambra, tenia la responsabilitat de prendre la iniciativa i facilitar eines pel desbloqueig polític i per la recuperació del prestigi de la institució, en línia amb la necessitat de practicar una política útil, en el que ha estat insistint des de fa temps.

La fórmula triada ha estat la de proposar una reforma molt puntual del reglament de la cambra, a fi d’introduir-hi disposicions relatives a la pèrdua de condició de membre de la Mesa, així com de les meses de les comissions del Parlament. En concret, s’hi preveu que les persones membres de la Mesa, inclosa la Presidència, cessaran com a tals en cas de renúncia expressa; si perden la condició de diputat o diputada per qualsevol de les causes establertes a les lleis i al Reglament, en cas de deixar de pertànyer al grup parlamentari al qual s’estava adscrit en el moment de la seva elecció com a membre de la Mesa, i finalment per remoció del càrrec, si així ho acorda el Ple del Parlament per la majoria absoluta dels seus membres.

Notícies relacionades

Laura Borràs reclama ser restituïda com a presidenta del Parlament malgrat la condemna

El PSC planteja que n’hi hagi prou amb el ‘sí’ de la majoria del Parlament per apartar Laura Borràs de la presidència

Per tant, al costat dels dos primers supòsits, que s’expliquen per si mateixos, se n’introdueix un que facilita una eina més per combatre el transfuguisme, així com un que permet constatar si la cambra ha perdut la confiança en alguna de les persones que al seu dia varen ser elegides per desenvolupar una responsabilitat en l’òrgan de govern de la cambra.

Es tracta d’unes previsions existents en altres parlaments del nostre entorn més immediat, i d’allò més raonables, atès que si el Ple pot elegir els càrrecs que governen el Parlament, ha de poder remoure’ls del càrrec si aquests ja no compten amb la confiança de la cambra. La presidència del Parlament ha d’estar en mans del conjunt de diputades i diputats del Parlament.