El PSC planteja que n’hi hagi prou amb el ‘sí’ de la majoria del Parlament per apartar Laura Borràs de la presidència

Dit i fet. El líder del PSC i cap de l’oposició, Salvador Illa, va anunciar aquest dilluns a so de bombo i platerets que el seu grup mouria fitxa per apartar Laura Borràs de la presidència del Parlament i aquest mateix dimarts ha registrat ja la seva proposta per reformar el reglament de la institució. Es tracta d’una modificació que qualifiquen de «quirúrgica» i a la qual s’incorpora que n’hi hagi prou amb la majoria absoluta del ple per destituir qualsevol dels membres de la mesa, també de la seva presidència. Ni tan sols faria falta per a això una sentència condemnatòria, com és el cas de Borràs, sinó que n’hi hauria prou amb una «pèrdua de confiança» per plantejar un cessament que se circumscriuria al càrrec, no a la condició de diputada.

La proposició de llei ha sigut registrada per lectura única, és a dir, per la via exprés. Els socialistes pretenen que s’incorpori ja a l’ordre del dia del ple del 19 d’abril perquè pugui aprovar-se de manera definitiva a la sessió de principis de maig. La seva proposta transita en paral·lel a la probable intervenció de la Junta Electoral per retirar l’escó a Borràs, ja que Ciutadans, el PP i Vox ja han requerit la intervenció d’aquest òrgan administratiu. Tot i així, el PSC considera que, tant si arriba a temps com si no, la reforma s’ha d’aprovar per cobrir el que consideren «una llacuna» del reglament perquè no compta amb un mecanisme de destitució que sí que tenen les normatives d’altres Cambres, com la d’Euskadi i la de les Illes Balears.

La lletra petita de la reforma

En el text registrat, el PSC proposa la incorporació de dos articles. En el primer es detallen els supòsits pels quals es perdria la condició de membre de la Mesa del Parlament: per la pèrdua de condició de diputat segons s’estableix per llei, la renúncia voluntària, si es deixa de pertànyer al grup parlamentari pel qual el van escollir i per remoció del càrrec decidida per una majoria absoluta del ple. La gran novetat rau en els dos últims casos, ja que el que fa referència a la sortida del grup d’origen està directament pensat per «combatre els casos de transfuguisme» i l’altre, el que afectaria directament Borràs, a la pèrdua de confiança.

Per activar aquest mecanisme de destitució, recull la proposta socialista, faria falta una petició per part de dos grups o bé d’una cinquena part dels diputats. El seu debat i la seva votació s’estableixen per al següent ple fixat, i en cas de prosperar s’ha de cobrir la vacant en aquesta mateixa sessió.

El segon dels articles fa referència als supòsits pels quals es perdria la condició de membre o president de la taula d’una comissió, i són exactament els mateixos pels quals es contempla la sortida de la mesa del Parlament, com també és el mateix el mecanisme de sol·licitud i d’elecció de substitut. Si s’aprovés, serviria per poder apartar un dirigent al capdavant d’una comissió al qual la majoria de la Cambra hagi perdut la confiança. El diputat de Junts Francesc de Dalmases presideix en aquests moments la comissió d’Exteriors malgrat que va ser sancionat i amonestat per la majoria del Parlament per haver intimidat una periodista.

«El nostre objectiu és normalitzar la institució, dignificar-la». No ens podem quedar de braços plegats», ha argumentat la portaveu del PSC al Parlament, Alícia Romero, després de registrar la proposició. La majoria de grups de la institució, a excepció de Junts, han reclamat a Borràs que abandoni el càrrec pel seu propi peu després de la seva condemna per «corrupció», però ella ha deixat clar que no ho farà per voluntat pròpia perquè la sentència no és ferma. L’article 24 del reglament del Parlament estableix que només amb veredicte definitiu un diputat perd l’acta, una norma interna que ja s’ha vist superada en dues ocasions per la intervenció de la Junta Electoral en els casos de l’expresident Quim Torra i l’exdiputat de la CUP Pau Juvillà.

Una altra patata calenta en plena campanya

Notícies relacionades

Laura Borràs assegura que la sentència del TSJC «no parla de corrupció» ni de lucre personal

Que jo no tinc la culpa de veure’l caure

Els socialistes asseguren que ja han començat a parlar amb els grups perquè en la reunió de la junta de portaveus de l’11 d’abril pugui recordar que s’incorpora en el pròxim ple i que la seva aprovació definitiva sigui a la sessió prevista a principis de maig. Tramitada per lectura única, no seria necessari que la reforma passés per comissió ni requeriria un dictamen previ. Existeix un precedent de reforma exprés del reglament: es va fer l’any 2011, per crear la figura dels subgrups parlamentaris.

¿Què passa en cas que, abans d’una eventual aprovació d’aquesta reforma, hi intervingui la Junta Electoral? Per als socialistes, aquest escenari no invalidaria la seva proposta: «És una anomalia que es pugui revocar un president de la Generalitat amb una moció de censura i no es disposi d’una eina similar en el cas d’un president del Parlament». Una altra nova patata calenta, que se suma a la de la retirada de les pensions als expresidents, cau en mans dels grups en plena campanya electoral.