Gàrgoles Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Homicidis literaris

Hi ha una cosa molt nociva per a la llengua: els llibres escrits en castellà, alguns amb premi inclòs, que es venen com si l’original fos català

1
Es llegeix en minuts
Homicidis literaris

EPC / MANU MITRU

Una escriptora catalana que acaba de publicar un llibre ha fet saber que en el seu contracte d’edició hi ha una clàusula que en prohibeix la traducció al castellà. En el llibre en qüestió, un dietari personal, expressa el seu patiment per la llengua i «el desig de preservar-la» per tal que no s’extingeixi. I, en conseqüència, ha optat per «no contribuir a la bilingüització de la literatura catalana». Considera, per tant, que una traducció és pràcticament un acte homicida. És una decisió respectable que no entenc i que ha aixecat una determinada polseguera en alguns mitjans (com un exemple d’hispanofòbia) i que també ha generat uns quants comentaris d’altres escriptors que sí que han optat per publicar alhora en les dues llengües. Aquest és un país estrany on pot passar això: que en el mateix moment surtin al mercat dues opcions lingüístiques (l’original i la traducció) d’una mateixa obra. No passa a la inversa, evidentment, o, en tot cas, es tradueix al català, provinent del castellà, al cap d’un temps, una circumstància que també ha provocat debats intensos.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Aquesta decisió no és nova. Miquel Bauçà ja ho va fer, tot i que, quinze anys després de morir, els hereus van accedir a una versió castellana d’uns quants llibres, agrupats amb el títol de ‘La destrucción de la Torre de Pisa’. La seva decisió responia més a una protesta individual, pensant no pas en aquesta «bilingüització», sinó en la necessitat d’haver de passar per la porteta del castellà per poder accedir a traduccions a altres llengües. Això, avui no succeeix. O, en tot cas, ja es tradueix directament del català amb normalitat sense el que podríem considerar un peatge previ. El que no entenc és si l’actitud de l’escriptora de què parlo és circumstancial o permanent. ¿Mai no voldrà que tradueixin el llibre? Tinc la sensació que és molt pitjor i més nociu per a la llengua un cas que també és present en el nostre panorama: els llibres escrits en castellà, alguns amb premi inclòs, que es venen com si l’original fos català. Això sí que és un homicidi. Literari, per descomptat.